Diu la tercera accepció del diccionari de la RAE que la polarització és “orientar en dos direcciones contrapuestas”.

Potser és la paraula més dita per definir la situació política de Catalunya. També la d'Espanya. I no només pel que fa a posicionaments, missatges, plantejaments, sinó a la manera de traslladar-ho a través dels mitjans de comunicació, que fa anys que aposten per la confrontació d'idees, de perfils, de persones.

El blanc i el negre, i, a més de la pugna entre els oposats la que hi ha entre tots els altres per ser blanc o negre. Més aviat perquè l'altre sembli ser blanc o negre.

Comunistes i fatxes, independentistes i fatxes, demòcrates i fatxes, defensors dels drets humans i fatxes. Tots i fatxes.

A les xarxes socials tot es polaritza. És igual, el que sigui. Tu dius "bon dia" i algú et contestarà "doncs ho deu ser per a tu, dona blanca, heterosexual, consumista del primer món." És igual. Diguis el que diguis, t'exposes a rebre insults, humiliacions, i fins i tot amenaces.

Aquesta setmana he viscut una desagradable experiència a la feina: pretenia assabentar-se'm de què és el que passa amb les xifres de nens i Covid. No em perdé ara en detalls, però diguem que em vaig equivocar a l'hora de fer la meva feina, i em vaig veure enmig d'una foguera (a les xarxes socials) per part d'un grupuscle de gent que, pel que es veu, es passen el dia pintant de negre o de blanc tot allò que no passa pels seus cànons. Arribant al punt de destrossar qui, com en el meu cas, s'ha pogut equivocar i no té problema en reconèixer-ho. I ho trec a col·lació per l'actitud d'alguna gent que sense pensar-s'ho dues vegades salta al coll amb el ganivet de l'insult, de la calúmnia o l'amenaça. Després tot queda en res, tot aquest soroll desapareix, i van a buscar una altra periodista que ha donat un titular inapropiat.

Avui es vota. Dins del soroll, cada un triarà, d'entre el que hi ha, el que prefereixi. Per a què? Per legitimar d'alguna manera part de la polarització. Per minimitzar-ne d'altres

Polarització quan el Rei fa un discurs lloant la llibertat d'expressió, mostrant-la com a estendard de la democràcia, com el seu pilar fonamental. I mentrestant, mentre els portaveus l'aplaudeixen, s'acaben els dies perquè Pablo Hasél ingressi a la presó per expressar la seva opinió. Una opinió que, sigui dit, té a veure amb el Rei que donava aquest discurs tan formidable.

Polarització mentre hem de quedar-nos a casa i no relacionar-nos per protegir-nos del virus, mentre hem de mantenir els nostres llocs de treball i anar a votar. Bufar i xarrupar alhora.

Vivim envoltats de persones que, en un xat de veïns, dels pares de l'escola o de l'associació del que sigui, es passa hores lluitant per no compartir un punt de vista. Emprenyaments monumentals que incendien guerrilles per qüestions absurdes.

Encenem la tele i tot són crits. Crits pels crits sobre els crits. Polaritzar una vegada més, dirigir les opinions sobre un equip i el "contrari". L'opció correcta i la incorrecta.

Els debats electorals, que venen a ser la polarització contínua i de manera extrema. Treure-li punta a la punta que ens té ja fins les celles.

Els judicis, polaritzats.

La brutal polarització de la societat que es passa la vida saltant d'un bàndol l'altre depenent del tema. Quin tip, quin cansament això de la polarització!

Avui es vota. Dins del soroll, cada un triarà, d'entre el que hi ha, el que prefereixi. Per a què? Per legitimar d'alguna manera part de la polarització. Per minimitzar-ne d'altres. Perquè entre tant de caos aparent, posats a polaritzar, que de vegades ajuda, hi ha qui no entén que quan una democràcia avança, ho fa per nodrir-se de veus, de colors, de plantejaments i solucions. I pintar tot això de colors és molt necessari, precisament perquè el blanc i el negre ja haurien de formar part del passat.

Com la polarització.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat