Sánchez ha dit que l'objectiu central de la seva proposta de pressupostos són les persones. En la nota de l'Agencia Efe es diu literalment que "En un vídeo difós en el seu compte a Twitter, Sánchez ressalta que les mesures incloses en els pressupostos que dilluns portarà el Govern al Congrés per a la seva tramitació parlamentària se centren en la ciutadania".

Bé, jo estic d'acord amb Sánchez. L'objectiu central dels Pressupostos han de ser els interessos de la ciutadania. És més, l'objectiu de qualsevol cosa que Sánchez hagi de fer és precisament l'interès de la ciutadania. Entenent per tal al conjunt de la societat espanyola en trets amplis, parlant de majories. I si calgués focalitzar i posar atenció específica, caldria començar, com ell mateix assenyala, en els més vulnerables. Precisament en els qui es troben desprotegits, els qui no tenen garantida la igualtat d'oportunitats.

Parlar en termes econòmics i quantitatius és important. Però si només importessin els números, potser hauríem de deixar d'estar governats per persones i passar a ser gestionats per màquines, que fessin algoritmes i s'encarreguessin de sumar, restar, dividir i fer ingressos a compte directament. Sense més ni més. Segur que, amb el pa que s'hi dona, seria una manera força més eficaç que evitaria que 90.000 milions d'euros es perdessin cada any en cosetes com ara un forat de corrupció. Però aquest no és el tema, disculpi'm. El tema és l'interès general, la ciutadania, i els més vulnerables.

Els més vulnerables són aquells que no estan protegits. Per exemple, els que no tenen garanties de ser defensats davant d'una injustícia

Els més vulnerables són aquells que no estan protegits. Per exemple, els que no tenen garanties de ser defensats davant d'una injustícia. I com res no és absolut, caldria posar-ho tot en el seu context: els desfavorits i vulnerables som tots menys els que gaudeixen de certes proteccions com per exemple, a l'atzar, se m'ocorre, els membres de la Casa Reial, els Borbons concretament, perquè aquests quan plou, no es mullen. No m'aturaré en parlar dels seus privilegis, de les seves immunitats i inviolabilitats. Aquests no són vulnerables. Així que per a aquests no són els pressupostos.

No són vulnerables els que mouen els fils i han estat alimentant corrupteles i clavegueres. Em refereixo a aquests per als quals ha estat treballant l'excomissari Villarejo. A aquests podem deixar-los fora. Ja s'encarreguen ells de tenir fons reservats per sobornar sicaris, per sobornar presumptes confidents, per salvar mitjans de comunicació i que expliquin relats falsos. Aquests no són vulnerables, així que els pressupostos no són per a ells.

Entenc, evidentment, que els pressupostos no estan pensant a mantenir els privilegis dels qui delinqueixen i no trepitgen la presó. Aquests són al contrari a vulnerables. Així que res. Girem full.

Vulnerables som tots els que paguem imposats religiosament

Vulnerables som tots els que paguem imposats religiosament. Els que malgrat fer-ho i complir cèntim a cèntim, arribem a l'hospital i ens donen cita per quan les granotes criïn pèls. Que tenim els nostres fills congelats de fred en barracons i sent alliçonats amb sistemes educatius absolutament anacrònics i absurds. Som els que vivim amb la soga al coll pensant a fer comptes cada final de mes. Sobretot som les dones. Són els pensionistes. Són els que s'han trobat amb hipoteques o lloguers que no poden pagar. Som els autònoms. Som la majoria social que procurem complir amb moltes obligacions i després no trobem els pretesos drets que hauríem de tenir.

I entre els vulnerables també estan aquells que defensen poder expressar el seu embafament davant de tot el que passa. Els que proposen crear i construir un lloc millor on viure. On no hi hagi Borbons i no hi hagi immunitats. On no hi hagi retallades sanitàries. Ni pobresa energètica. On la riquesa es distribueixi i tots els que som majoria (o sigui, els vulnerables) puguem prendre decisions en tot allò que ens afecta. O sigui, organitzar-nos i autogovernar-nos sense tota aquesta tropa de "protegits", sense tots aquests que mai no es mullen quan plou.

Vulnerables som tots els que defensem una altra manera de fer les coses. Els que entenem que una república és una manera justa de gestionar-nos. Almenys més justa de la pantomima que hi ha ara. Vulnerables som els que creiem en el dret a decidir. I entre nosaltres, els més vulnerables són els qui es troben a la presó o en l'exili per defensar una altra manera de fer les coses. Precisament els presos polítics avui estan a la presó per donar veu i donar la cara pels vulnerables, per les persones que cansades que ens aixequin la camisa amb allò de "tot per al poble però sense el poble" (que és el que està dient Sánchez amb els seus pressupostos).

Vulnerables som els que creiem en el dret a decidir

Per tant, és lògic i evident que per aprovar els pressupostos Sánchez faci tot el que hauria de fer per posar fi a la barbaritat que suposa la situació dels presos polítics i els exiliats. I tot el que comporta. Que posi fi a la persecució a les idees de llibertat, d'autogovern i de desig i anhel d'una societat participativa, transparent i compromesa. Perquè això és el que es persegueix i es criminalitza.

Així que si Sánchez vol que els seus pressupostos realment funcionin, per ser coherent, s'ha de preocupar efectivament per les persones. Començant per les que són a presó de manera injusta, o són en altres països (on són perfectament lliures). Comenci per allà, Sánchez. Preocupi's de veritat per la situació d'aquestes persones, i més enllà, per les raons tan fortes que els han portat a ser on són. I llavors, potser vostè entengui que ells sí (i no vostè) s'han preocupat de veritat pel que volen la majoria de vulnerables.

Una república lliure, independent dels queixals de la desigualtat, de la injustícia i de l'opacitat. I se suposa, president, que vostè hauria de ser més a prop d'això que, precisament dels hereus del franquisme. Si no li queda tot això clar, llegeixi el meu company Jordi Galves que l'hi explicarà millor que jo.