Des de l'any 2019, almenys 1.113 menors tutelats per les diferents comunitats autònomes han denunciat abusos sexuals a Espanya. Però els experts asseguren que les dades reals han de ser moltíssim majors. Els menors tutelats, que són més de 30.000 a tot Espanya, són considerats menors d'especial vulnerabilitat, ja que es troben en situacions molt delicades, i en molts casos, estan exposats a entorns de risc, manquen de xarxes de suport i no tenen les eines necessàries per defensar-se. A Catalunya, el cas Trinity es va establir l'any 2016, destapant una xarxa internacional de pederàstia que va tenir un centenar de víctimes, entre qui hi havia set menors tutelats. Gairebé deu anys després, tenim davant de nosaltres el cas Dàmocles. On el patró es repeteix. No és una cosa nova, encara que alguns semblin molt sorpresos. Entre 2019 i 2023, la Generalitat de Catalunya ha exercit l'acusació particular en 458 denúncies d'abús sexual a menors tutelats, dels quals 50 sentències han estat condemnatòries.
A la Comunitat de Madrid, entre gener de 2022 i juliol de 2023 es van registrar 69 denúncies per presumptes abusos sexuals a nenes tutelades.
A Navarra, des de 2019, 49 menors tutelats han denunciat abusos sexuals.
A Castella la Mancha, de 99 denúncies registrades, hi ha 51 processos en curs i 15 sentències des de començament d'any.
A Astúries, 20 sentències condemnatòries de 36 denúncies des de 2019.
A Catalunya, després del cas Trinity, es va crear la figura del "delegat de protecció contra la victimització" en cada centre, però fonts internes reconeixen que la mesura "no ha funcionat" i que els problemes persisteixen.
Em crida poderosament l'atenció que, malgrat que aquest assumpte és en premsa, no està generant prou escàndol que deuria en la societat. Pot estar passant, com alguns asseguren, que s'estigui escapant de les mans l'assumpte de la infantesa. Que hi hagi organitzacions i particulars concrets que estan obtenint diners públics que, en lloc de destinar-se al benestar d'aquests menors més vulnerables, en realitat es deriven a altres menesters. I per a súmmum, en lloc de cuidar-se dels crítics, se'ls abandona a la seva sort, es mira cap a un altre costat, o el que és més greu: se n'abusa amb massa impunitat. És d'una gravetat tal, que la societat sencera hauria de sortir als carrers. Els nens no es toquen. I si a sobre és l'Administració qui els porta a aquestes situacions, és un fet brutalment inadmissible en una societat sana.
El director d'aquest diari, Pepe Antich, va escriure un interessantíssim i valent article d'opinió que es va publicar ahir divendres. Sota el títol "L'incendi de la DGAIA", explicava, punt per punt, l'enorme escàndol, un secret de domini públic, que fa anys que es produeix a Catalunya i que ara sembla haver generat, per fi, les reaccions necessàries davant de la gravetat dels fets. L'article assenyala com el cas de la menor de 12 anys, tutelada per la Direcció General d'Atenció a la Infantesa i l'Adolescència, víctima d'una xarxa de pederàstia, ha obert en canal "un debat larvat des de fa temps".
La Fiscalia demana un total de 107 anys de presó per a un home que va violar a aquesta nena en reiterades ocasions. No és, com recorda Antich, l'únic cas. A continuació, una breu explicació del que ha passat. Partint de dos elements que subratllen aquest valent article:
- Pegats de diners, que no han anat on deuria, sinó que, en alguns casos, han servit per generar patrimoni immobiliari. Perquè, amb els ajuts rebuts, que han d'anar per a l'atenció dels menors, s'han adquirit immobles.
- L'Oficina antifrau ha obert una investigació i, de moment, considera veraces les proves aportades per un educador social, que apunten a una separació de fons públics per a l'atenció de la infantesa, cap a entitats i fundacions privades en les quals la Generalitat tenia el servei assignat. Es parla, com a La Vanguadria, de corrupció sistèmica dins d'una direcció general al llarg de, almenys, deu anys.
- Es desconeix quants diners s'ha desviat, s'ha malgastat, s'ha malversat. Es va trobar, per exemple, el 2019, pel qual es pagaven 36.000 euros per expedient a l'any, passant la xifra a ser de 56.000 euros el 2025. Les inversions de diners públics s'han multiplicat, al·legant situacions d'urgència que els investigadors no comprenen.
- Els processos mitjançant els quals, cada vegada, més famílies en l'Estat espanyol veuen com els seus fills els són arrencats de les seves llars. Un fet seriosament preocupant, que moltes vegades emmascaren espuris beneficis que no pararan al benefici del menor, sinó al contrari. Una situació que, a més, s'ha vist absolutament descontrolada per l'allau de menors no acompanyats que han arribat per la via de la immigració irregular.
Ja es va advertir per la síndica de greuges, Esther Giménez Salinas, en un informe elaborat l'any passat, que la fuga dels menors tutelats per aquests centres era un seriós problema que s'havia d'abordar. Un problema del qual havien informat des del Col·lectiu d'Educadors i Educadores de Catalunya, desesperats per la situació que no podien contenir. I per si no fos suficient, el 2023, un altre informe alertava del perillós risc d'explotació sexual per a les menors residents en aquests centres de protecció públics.
La responsable de la Direcció General d'Atenció a la Infantesa s'ha afegit al mantra de l'executiu central, i ha anunciat que des del Govern es vol "arribar fins al final". Com amb l'apagada, amb la filtració dels missatges privats, o amb qualsevol cosa que esclati davant de la nostra atònita mirada. En aquest cas han de donar explicacions a tots els que han governat des de l'any 2011, esquitxant-los tots.