Davant d'un conflicte, de l'índole que sigui, la manera d'ajudar la seva resolució requereix una sèrie de pautes, de processos que cal tenir clars.

En primer lloc s'imposa la fase inicial, que és la de l'anàlisi.

És fonamental comprendre què tenim davant. Comprendre que hi ha —suposem— dues parts enfrontades i que cada una defensa, des del seu punt de vista, la seva raó. Provar d'abordar un conflicte donant per descomptat que una part té raó i l'altra "s'equivoca" no ens permetrà aportar res a la possible resolució, i molt probablement el que aconseguim sigui agreujar el problema que preteníem intentar resoldre.

És de vital importància entendre quins són els interessos de cada part, quines són les seves raons, i aclarir del relat el que es diu sense ser cert per justificar les veritables raons de fons. Sense jutjar, sense provar d'adjectivar-se ni sentenciar.

Recollir informació directa d'ambdues parts, per separat, intentant arribar a ser el més exhaustiu possible és indispensable per poder comprendre millor el panorama general. I sense oblidar que trobarem raons de pes en ambdues postures.

Davant del conflicte que estem presenciant, hem de reconèixer que no disposem d'informació veraç, ni exempta d'interès. A Occident rebem la informació de part, ja que el nostre territori forma part d'un dels blocs que, evidentment, pretén justificar les seves accions i demonitzar les de l'"altre", que és Rússia. No estaria de més partir de la base que ni el bloc de l'OTAN, la UE i els EUA al capdavant no és tan net, ni tan honest, ni tan salvador de la democràcia, ni els russos són tan absolutament malvats, irracionals i sanguinaris com ens volen fer creure els principals mitjans de comunicació i dirigents polítics.

D'altra banda, evidentment, tampoc no manca de responsabilitat Rússia, i no podem caure en comprar el seu relat, que pretén justificar l'entrada a Ucraïna i l'acció militar com a resposta a les provocacions de l'OTAN, la UE i els EUA al capdavant.

És pràcticament impossible conèixer en profunditat les dues parts i els seus arguments, perquè en la mateixa informació disponible ja trobem filtres, biaixos i interessos. I precisament per això, l'hauríem d'administrar amb prudència. Tota.

Està clar que aquí, a Occident, la majoria dels mitjans de comunicació mantenen un únic discurs. És el que rebem contínuament. Seria recomanable sortir a consultar la premsa russa, no per buscar "la veritat", sinó per buscar almenys un "equilibri" per escoltar el que es diu des de l'altre costat.

Si observem el clima generat, podrem avaluar els diferents missatges que es presenten: els relacionals, que apunten als retrets entre els blocs implicats en el conflicte; els missatges intencionals, que expressen els desitjos d'una part (Ucraïna vol entrar a la UE, vol instal·lar una base de l'OTAN, mentre Rússia es nega a això últim i vol que Ucraïna deixi d'assetjar la població independentista de la zona del Donbás, per exemple); són els missatges de principis, on s'apel·la al que hauria de ser arran d'acords, de justícia, de normes; i estan els missatges objectius, fonamentats en fets esdevinguts.

Alguns estan mentint deliberadament, mostrant imatges que no són del que diuen ser, i s'està demostrant a través de les xarxes socials. Aquests mitjans, com les notícies d'Antena 3, no rectifiquen perquè els és igual. Es tracta de generar opinió pública, no informació

És molt freqüent que un problema d'origen relacional es camufli en missatges intencionals; o problemes de principis que en realitat descansen en qüestions objectives, i viceversa. Confondre la naturalesa dels missatges és el primer problema que hem d'abordar, i precisament les vies de comunicació de les que ens nodrim, lluny de provar d'aclarir aquests conceptes, els barregen i ens confonen, perquè molts mitjans han deixat d'informar per fer propaganda d'un relat específic. I això, permeti'm que ho recordi, no és informar, sinó generar opinió.

Em temo que davant del conflicte a Ucraïna, el conflicte entre Rússia i l'OTAN, que afecta a la UE, no podrem avançar mentre la guerra sigui de relat, de confondre fets amb intencions, desitjos amb imposicions. I això ens afecta tots els que volem provar d'entendre per poder fer-nos una idea del que està passant.

Ens estan enganyant els mitjans de comunicació? Sí. Alguns estan mentint deliberadament, mostrant imatges que no són del que diuen ser, i s'està demostrant a través de les xarxes socials. Aquests mitjans, com les notícies d'Antena 3, no rectifiquen perquè els és igual. Es tracta de generar opinió pública, no informació. I mentrestant, els que consumeixen les seves notícies, sense adonar-se'n, cauen de cap en un relat que s'empassen sense mastegar. No és gens nou. Es pretén justificar per tots els mitjans la postura del bloc en el qual ens ha tocat viure i demonitzar els altres, perquè són l'"enemic". La guerra ho justifica tot, i de fet la guerra es fonamenta, precisament, en el fet que bona part de la població la consideri necessària.

Precisament, si la majoria de la gent estigués més ben informada, seria molt més crítica i tindria eines per poder comprendre d'on ve aquest conflicte i cap a on podria anar.

Ens falta informació sobre el conflicte a la regió de l'est d'ucraïnesa durant els últims anys. La majoria de la població desconeix que fa diversos anys que la guerra allà està activa, on s'ha massacrat bona part de la població i se'ls ha estat bombardejant sistemàticament per decisió del govern ucraïnès.

Ens falta informació per comprendre com funciona l'OTAN, quina és la seva raó de ser i poder analitzar si té sentit que hagi continuat funcionant després de la caiguda de l'URRSS.

Ens falta també criteri per comprendre el paper dels Estats Units en la construcció europea i el paper que juga aquest club en les relacions de l'administració nord-americana al món.

Estem, com a ciutadania occidental, en termes generals, desproveïts de detalls, d'informació que ens permeti poder traçar un eix cronològic que expliqui el que ara sembla esclatar de sobte. Perquè per a molta gent el que està succeint aquests dies a Ucraïna sembla haver esclatat per sorpresa.

Evidentment cadascú tindrà la seva opinió, que vindrà marcada per la informació de la qual disposi. El que és trist i lamentable és que algú caigui en la trampa dels "bons i dolents" entenent que això va de territoris i de poblacions que en elles viuen com si de sobte podríem assenyalar al mapa qui són amics o enemics.

El mecanisme psicològic pel qual passem a parlar d'"els ucraïnesos" i "els russos" fa un salt mitjançant el qual deshumanitzem els qui són en aquests territoris sent presos d'un relat que molt probablement no tingui res a veure amb la realitat. Són els habitants d'aquests territoris els que pateixen les conseqüències de les decisions dels qui, mitjançant el control del relat, manipulant en els seus missatges, justifiquen la barbàrie.

I la barbàrie, no ho podem oblidar, és la que comporta sang vessada (de la persona de la nacionalitat que sigui); la barbàrie és la destrossa d'habitatges, infraestructures, que en definitiva esbiaixa l'oportunitat de benestar dels qui allà viuen, sense capacitat de fer res per evitar-ho.

Els qui tenen capacitat d'evitar-ho no es veuran afectats directament per les seves decisions. Això és obvi, ho sabem. I sembla que ho assumim: que Putin, Biden, Borrell o Zelenski s'entossudeixin a ocultar les veritables raons mentre activen les massacres és el menú de plat únic que tenim. I pel que es veu, per molt que omplim els carrers de protestes, la nostra opinió pinta molt poc.

Vivim en un sistema en el qual la immensa majoria de la població no recolza ni entén cap tipus de conflicte armat. I "els nostres dirigents" ens han fet creure que no hi ha més sortida, que no hi ha més opció. No és cert. Com tampoc no és cert que ens representin. Vivim navegant en mentides enganxoses que asfixien.

Mentre aquells que parlen en nom dels nostres territoris fan i desfan, som nosaltres els que posem les nostres vides, les nostres cases, els nostres destins a les seves mans. Sense voler i sense poder evitar-ho. Som els qui paguem les factures del gas, a preu d'or, perquè aquests "representants" han decidit deixar de comprar els qui tenim al costat per comprar-lo als aliats. Ells el gestionen, nosaltres el paguem.

Darrere del conflicte hi ha més del mateix: qui accedeix al gas, al cereal, a les transaccions financeres, a les matèries primeres d'uns i d'altres. Ens hipnotitzen amb sobirania, llibertat, drets quan en realitat, només els preocupa fer negoci. No hi ha més.

Resoldre aquest conflicte necessitaria, per començar, anomenar les coses pel seu nom. I d'això en som lluny. Per continuar, seria fonamental no donar per fet que una part té raó i l'altra està totalment equivocada. El simplisme sempre porta a un resultat erroni (i injust).

Trobar l'equilibri entre el que ens expliquen, el que podem creure'ns i la capacitat de resposta que podem donar és impossible. Però fer l'esforç perquè almenys no ens enganyin per generar en nosaltres la justificació d'una matança (de la població que sigui) sí que podem evitar-la. És més: ho hem de fer.