Sí, sí, ja sé que hi ha qui afirma que els mateixos que deien que això de les estelades és barrejar política i esport, ara estan fent un ús polític de la qüestió.

Sí, sí, ja sé que hi ha qui argumenta que aquest cas s’està utilitzant com a munició electoral.

Sí, sí, ja sé que hi ha qui defensa que aquesta agressió a dues dones que atenien una paradeta de l’associació Barcelona con la Selección ha estat aprofitada per intentar demostrar que vivim en una societat violenta, intolerant i bla, bla, bla.

Sí, sí, ja sé que hi ha qui s’excusa que els mateixos que callen quan passa al revés ara exigeixen portades i qui no les fa és titllat de servil i subvencionat.

Sí, sí, ja sé que hi ha qui diu que els mateixos que no van titular “Agressió unionista a unes antitaurines” ara titulen “Independentistes agredeixen...”.

Sí, sí, tot això ja ho sé, però ho escriuré resumidet i claret: encara que tot això fos cert, se me’n refot.

És totalment inadmissible que cinc feixistes, amb l’excusa de defensar no-sé-quines idees, es dediquin a agredir, sense prèvia discussió i sense cap motiu, persones que tenen tot el dret a defensar el que els vingui de gust. Que volen veure l’Eurocopa de futbol amb una pantalla gegant? Com si la volen demanar rosa i de cap per avall. Només faltaria que a Catalunya no fos possible expressar qualsevol idea democràtica repartint publicitat en una carpa instal·lada al carrer. Només faltaria que a Catalunya la gent no pogués defensar el que li vingui de gust. I al que no li agradi, doncs expressa la seva opinió contrària, i viceversa, i després se’n van tots a fer una cervesa per parlar de les coses que sí que els uneixen, que segur que en són unes quantes.

El que va passar dissabte a BCN és absolutament indefensable, injustificable, i totalment condemnable. Sense cap matís. Sí, sí, els trossos de carn amb ulls autors d’aquesta imbecil·litat són una minoria minoritària però, oi que existeixen? Doncs se’ls ha d’aïllar socialment. Aquesta gent no té cabuda en aquest país. I aquí cal ser rotundament intolerant.

Bé, no... Esperi, sí, sí que tenen cabuda. Que es truquin amb els que van entrar a fer amics a la Blanquerna de Madrid la Diada del 2013; per cert, uns xicots tan trempats com ells; i que un dia quedin tots plegats. I que petin la xerradeta. A la seva manera. I quan hagin acabat d’intercanviar impressions de l’única manera que saben fer, ja passarem a recollir la brossa.