De vegades a la vida passa això: depenent de les circumstàncies un mateix missatge pot sonar molt diferent. O al revés: es poden tenir diferents missatges per a diferents circumstàncies i podria semblar que es canvia el criteri depenent del lloc o del moment, o dels interessos.

M'explico, perquè si no, serà impossible que se m'entengui (i d'això va aquest article, precisament).

Aquests dies veiem com Rufián atia Podemos per no ser flexibles i facilitar la creació d'un govern a Espanya amb Sánchez. Titlla d'irresponsable l'actitud dels d'Iglesias ja que forçar uns nous comicis podria tenir resultats nefastos. O sigui, que el portaveu d'ERC davant de l'estat espanyol trasllada el missatge que faran tot el possible perquè no anem a votar de nou.

És comprensible perquè els sondejos de les enquestes treuen escons a totes les formacions independentistes si es repeteixen eleccions, per la qual cosa sembla raonable que a ERC no li vingui de gust perdre escons en el Congrés. Sobretot parlen de fer front al feixisme, del programa més social de la història... però, vaja, que això es tracta de poder i, quan es parla de poder, si es convoquen les quartes eleccions en quatre anys, a ERC se li ennueguen (com a JuntsxCat, als Comuns, a Bildu...).

Bé: canviem el focus. El posem a Catalunya. Allà resulta que ERC sí que considera que cal repetir eleccions. Segons Oriol Junqueras, convocar eleccions com a resposta a una sentència dura suposaria un reforç de les institucions. Ha respost a les declaracions que ahir va fer el president Torra a Madrid, on deia que ell no era partidari d'aprofundir en la confrontació que hi ha ara mateix en l'independentisme. Perquè, per Torra, si es convoquessin eleccions després de la sentència, això els impediria de concentrar-se en l'important, que és, precisament, pensar en una resposta unitària, en un projecte a mig termini.

Què està passant aquí? Evidentment, que a ERC li interessaria, segons els sondejos, repetir eleccions, ja que sembla ser que obtindrien més suports dels que ara mateix tenen. I parlo d'ERC, perquè sens dubte que ni Rufián, ni Oriol Junqueras, ni cap membre de la formació han apuntat a crear una candidatura unitària de l'independentisme. Això és una altra cosa molt diferent perquè llavors s'estaria parlant d'uns comicis constituents, en els quals el sobiranisme podria plantejar un bloc ampli per plantar cara a una sentència previsiblement dura i injusta. Tanmateix, els plantejaments d'ERC no passen per comptar amb tots els independentistes de cara a unes imaginàries eleccions: als de JuntsxCat els deixarien fora. Allargarien la mà als Comuns, i tancarien la porta als nassos a Puigdemont.

Repetir eleccions a Catalunya només tindria sentit si l'independentisme/sobiranisme fos capaç d'unir-se

Sí, els Comuns són els Podemos de Catalunya. I sí: mentre Rufián deixa anar bufetades als morats a Madrid, els proposen abraçades a Catalunya. Mentre a Madrid parlen de generositat envers Sánchez, a Catalunya es munta la batalla mundial pels pactes amb el PSC.

És evident que tot això respon a una estratègia bastant clara: "rebaixar tensions", o el que també podria considerar-se "rebaixar exigències". Però això també té el seu doble missatge. Perquè mentre a Madrid ERC representa els indepes i són vistos com els "colpistes", a Catalunya, en els últims mesos han passat a considerar-se els autonomistes de l'independentisme. Sí, podria definir-se així: ser els indepes de l'autonomisme i ser els autonomistes de l'independentisme. Al final és una mica confús i només s'entén si es pensa en quotes de poder.

El poder el donen en l'àmbit institucional les eleccions, amb tot el que comporten: vots que es perden, recomptes mal fets, censos omplerts d'errors, ciutadans a l'exterior que es queden sense votar... i empreses com Indra que acaben de ser imputades per la seva presumpta implicació en trames de corrupció del Partit Popular. Tot en ordre. I alguns encara volen confiar-ho tot a unes eleccions.

Segons la meva opinió, repetir eleccions a Catalunya només tindria sentit si l'independentisme/sobiranisme fos capaç d'unir-se. És clar que els comuns no entraran en una batalla com aquesta, per la qual cosa si l'independentisme fos capaç d'unir forces seria en gran mesura per plantar cara a una sentència que anirà contra tots ells, contra tots per igual. Resultaria "curiós" voler contestar a una sentència que pretén condemnar tot el sobiranisme amb una resposta que sigui fer curses entre indepes. Fins i tot podria semblar oportunista, i segur que a ningú no se li ha ocorregut pensar-ho així, perquè seria fins i tot una manera de funcionar bastant mancada d'ètica. Seria tan greu com voler fer curses entre la presó i l'exili, una barbaritat que afortunadament a ningú no se li ha ocorregut plantejar.

Si això succeís, si es pretengués voler competir per veure qui és més legítim, qui té més força, qui té més suports, qui està millor o pitjor, estaríem davant del final d'una batalla democràtica per convertir-la en una absoluta i lamentable guerra de politiqueig, d'egos i de complexos. Confio que els catalans han escoltat amb atenció les paraules de Borrell de fa uns dies, on en la seva particular manera de relatar la història de la colonització a Amèrica, explicava que en realitat el triomf de l'imperi espanyol es va deure a les baralles entre indis.

Segur que no fa falta explicar-li història a qui impartia classes sobre això a la universitat. Potser precisament per això sap més coses sobre les bufetades entre indis que jo, que soc una simple observadora que no dona crèdit en veure com tenint-ho tan a prop, tot pot enfonsar-se com un castell de cartes per les trampes de la política de partits. Si fos així, és que en realitat no s'havia entès res.