L'horitzó d'investidura fallida de Feijóo no és res més que la crisi de les dretes amb el seu model de governabilitat. El pesat i repetitiu "els que trenquen Espanya" i el "govern de destrucció nacional" oculta la incapacitat del PP i Vox per articular la seva majoria. La novetat del resultat, on el rei pot haver de triar entre dos candidats que no sumen, dissimula el bloqueig de Feijóo amb la majoria de forces parlamentàries davant una opció difícil, la de Sánchez, que ha de respondre al virtuosisme i al laberint d'acords a múltiples bandes.

El PSOE no es barallarà per anar primer a la investidura i obre la porta a la tercera patacada del PP, referint-se al resultat electoral del 23-J, quan estaven en la ficció de formar govern, organització de pressupostos generals inclosos, i no va arribar a sumar amb Vox. La segona punxada va ser dijous passat. Hores abans de la votació de la Maula, a la reunió del grup popular i enmig de l'alegria postvacacional, Feijóo insinuava una possible sorpresa favorable a la votació. Comptaven amb el sí de Coalició Canària i el 'no' de Puigdemont a Sánchez. La votació va acabar amb un 139 davant de 178, i Vox va revelar que van anar a la votació sense negociar els llocs a la Mesa. La tercera anunciada seria la mateixa investidura. Per la manca explícita de suports, amb els sís comptats i el rebuig meridià del PNB en aliança directa o indirecta amb Vox.

Feijóo no té suports. Sánchez tampoc, però disposa de la possibilitat de les negociacions. Això davant un Feijóo incapaç d'articular el seu bloc. A cada votació, Vox es despenja o està a punt de fer-ho davant un PP que no diu cap a on va i amb qui. Malgrat que cada votació el deixa lligat a Vox. Si avui els de Santiago Abascal diuen 'no' durant la consulta del rei, Feijóo tindria 139 suports davant dels 152 de l'esquerra. Números que abocarien a una segona ronda de consultes o a un impàs de Felip VI fins que no s'aclareixin les negociacions.

Feijóo no té suports. Sánchez tampoc, però disposa de la possibilitat de les negociacions

El fracàs de la investidura de les dretes ve seguit d'una altra pantalla. El PP va estar mitja campanya exigint la sortida de Sánchez del PSOE vinculant la seva dimissió a un govern en solitari o en coalició amb Vox. Feijóo va cridar a una rebel·lió interna dels barons contra el seu secretari general. Després de la gestió del 23-J i la investidura, arribarà aquella hora i aquell moment de Feijóo. El Comitè de direcció és sòlid a l'hora de donar suport a la seva continuïtat. Però el debat s'obrirà de manera natural. Voldrà i podrà seguir al capdavant?

De moment, el PP internament comença a pair el resultat. L'escenari de repetició electoral no està descartat, però guanya punts l'opció de Pedro Sánchez. Si surt la investidura, el president en funcions liderarà una legislatura complexa en diversos fronts. Patirà en el front polític. Però, què passarà al PP? N'està garantit el lideratge? Internament, ningú no fa el pas, però hi ha pretendents a la recambra. I les dues grans incògnites no s'han revelat: si el líder gallec aguantarà una legislatura a l'oposició, i si tindrà força per estar al timó. Sobretot, si la legislatura tira endavant i no és tan breu com es pronostica.

Des del 2014, cada investidura té la seva peculiaritat. En aquesta, cap candidat guanyador no pot formar govern i reunir prou majoria parlamentària per ell mateix. Tots dos han de negociar. I acordar és cedir. Sánchez no disposa dels suports, però sí de les negociacions per poder aconseguir-ho. Feijóo ni suma ni té la capacitat de fer-ho. El paper de Sumar no és determinant, però facilita les negociacions en el fons i la forma. Davant la complexitat de les múltiples causes derivades del procés, la formació plurinacional de Yolanda Díaz ha format un grup d'experts per buscar encaixos i sortides jurídiques.

Ni es desmunta l'arquitectura constitucional ni es trenca Espanya. La solució judicial a les causes del procés, passant per una fórmula 'Waterloo' que serveixi a Carles Puigdemont i els exconsellers repartits per Europa, sumat a les desenes de casos que no responen a un únic patró, o la causa exterior del Tribunal de Comptes (impugnada fins i tot pel conseller que va avalar les fiances de les consultes) seran estudiades per juristes. I, en cas de tirar endavant, tindran la seva via parlamentària. La investidura de Sánchez és complexa i en qüestió de dies, hores, estarem sumits en tensos i apassionants debats sobre encaixos constitucionals i legals que obrin pas a la via política. És això o tornar a les urnes. I una nova votació, podria deixar les fitxes al mateix lloc. Però encara que les deixés en un altre, el que no es resol sempre torna.