El patriarcat va guanyar una victòria més per al seu historial fa tot just uns dies, quan, un palangre ros com un déu nòrdic, de mirada blava penetrant i amb un enorme somriure, va decidir aturar el pas i aguantar la porta per permetre'm passar. És el més bonic que m'ha succeït en tot el 2017.

El feminisme modern anima les dones a queixar-se dels homes, de la bretxa salarial i de pràcticament qualsevol aspecte de la nostra vida social i personal des de posicions tan sexistes que resulta complicat que ens ho prenguem seriosament. L'odi als homes –que es multiplica quan aquests responen amb menyspreu– constitueix el millor exemple de com el feminisme polític ha assolit el zenit i aviat començarà a caure en picat.

L'odi als homes constitueix el millor exemple de com el feminisme polític ha assolit el zenit i aviat començarà a caure en picat

Resulta sorprenent que hi hagi qui defensi la igualtat escudant-se en el victimisme fàcil de la dona i en la caricaturització de l'home pel simple fet de ser-ho. Pensa en la quantitat de neologismes que s'han inventat per descriure – i fer befa – d'actituds que no són essencialment masculines. Diem manspreading el fet que un home s'assegui amb les cames separades al transport públic, però no tenim cap paraula per definir les dones que fan exactament el mateix. Quan un home rebat una dona se l'acusa de mansplaining. I així tot. En fi, que és difícil imaginar com es pot defensar la igualtat de gènere ridiculitzant el sexe masculí.

La tesi més perillosa del feminisme modern consisteix a creure que les dones occidentals estem oprimides per greuges que en realitat qualsevol ésser humà ha de suportar. Concep la identitat femenina com un cúmul d'ofenses, menyspreus i danys. No es preocupa de combatre el sexisme, la violència o les agressions, sinó que situen al centre de la lluita feminista el combat contra les insinuacions, la grolleria o qualsevol comportament que pugui atribuir-se a la immaduresa o a la mala educació més enllà de qualsevol lectura de gènere interessada.

Explica'm com parlar en femení genèric ajuda a la lluita per la igualtat de les dones. Si aquest és el rostre públic del feminisme, jo plego

Si us plau, una miqueta de perspectiva. Es poden reconèixer els obstacles que les dones hem superat per assolir una relativa igualtat d'oportunitats sense necessitat de convertir-nos en víctimes. Fins i tot resulta ofensiu si es pensa en la flagrant desigualtat que encara hi ha en altres parts del món, on les dones encara lluiten per coses tan elementals com el dret al vot o sortir de casa seva sense la companyia d'un home de la família. Explica'm més per què un home de mitjana edat amb corbata constitueix una amenaça per a la meva integritat com a dona. O com parlar en femení genèric ajuda a la lluita per la igualtat de les dones. Si aquest és el rostre públic del feminisme, jo plego.

La facilitat amb què el feminisme ha abraçat aquests i altres arguments igualment defectuosos, fal·laços i hipòcrites em porta a creure que el moviment està arribant l'apogeu. Els fracassos del feminisme modern topen amb els objectius que solia defensar: assegurar-se que les dones són reconegudes, apreciades i valorades per la seva ment i capacitat, no pel que tenen entre les cames. De vegades penso que si les sufragistes haguessin sabut en què s'ha convertit la lluita feminista, s'haurien quedat a casa.