Mesos abans de les presidencials de 2020 als Estats Units, Donald Trump, observant que les enquestes no li asseguraven la victòria davant Joe Biden, va posar en dubte la legitimitat dels resultats. Tot i ser ell el president, va declarar diverses vegades que el vot per correu seria manipulat pels demòcrates. Celebrades les eleccions, l’escrutini es va allargar, però els tribunals van acabar confirmant la victòria de Biden. Trump va proclamar que li havien robat la presidència i va cridar els seus partidaris a assaltar el Congrés. Trump ha creat escola i guanya seguidors arreu... com ara a Espanya.
El mateix guió trumpista l’està aplicant fil per randa el Partit Popular. Com sempre va marcar el camí Isabel Díaz Ayuso. "Ni se us acudeixi votar per correu", va dir la presidenta madrilenya, atès que "tenim l’home més trampós de la democràcia", referint-se òbviament a Pedro Sánchez. Després d’unes hores de dubte, el líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, que havia estat president de Correus, va fixar definitivament la doctrina: "No cal desconfiar dels treballadors de correus, però sí dels seus directius", va dir i va anunciar que proposarà a la Junta Electoral Central "mesures addicionals" per evitar el frau en el vot per correu.
Des de l’inici de la legislatura, el Partit Popular i també Vox han centrat la seva tasca d’oposició no tant a oferir alternatives a les polítiques del govern de Pedro Sánchez com a negar la seva legitimitat. Neguen la seva legitimitat perquè ha articulat una majoria parlamentària a força de fer concessions als enemics d’Espanya, com són els independentistes catalans i la resta de republicans. Per a PP, Vox, i bona part del Deep State espanyol, Sánchez és un traïdor, un traïdor a la pàtria, i per tant està absolutament justificat descavalcar-lo mitjançant qualsevol mètode.
La consigna de la dreta espanyola és que Sánchez lidera una conspiració republicana i antiespanyola —ja els agradaria a alguns— que els poders de l’Estat estan obligats a desarticular com sigui
Només faltava el tomb que ha donat el debat polític al voltant de la crisi de l’habitatge amb l’afegit emocional de la mort sobtada de la Maricarmen. Les angoixes al Partit Popular s’han disparat i és la por a un resultat advers el que porta a posar en dubte, per si de cas, el resultat de les eleccions en cas que no sigui favorable. Trump ho va dir ben clar. Només acceptaria el resultat si guanyava ell.
Els dubtes sobre la netedat de les eleccions formen part de la tesi deslegitimadora que atribueix al projecte polític de Pedro Sánchez una mena de conspiració que els poders de l’Estat en el seu conjunt, jutges, militars i policies estarien obligats a desarticular.
Ho ha deixat ben clar el mateix José María Aznar aquesta mateixa setmana a Sevilla: "Si l'actual coalició de govern tornés a articular-se, el sistema constitucional, la unitat i la monarquia que hem conegut fins ara, s'acaben".
Les paraules de l’expresident formen part inequívocament d’una consigna que s’arrossega des de fa temps i que verbalitzen els columnistes de referència de les dretes. Fa setmanes que Pedro J. Ramírez repeteix que "la democràcia està en suspens a Espanya" i que "si la democràcia no acaba amb Sánchez, Sánchez acabarà amb la democràcia".
Carlos Herrera, el periodista amic del rei emèrit, proclamava aquesta setmana des de l’emissora dels bisbes que "si Sánchez pogués organitzar una majoria parlamentària seríem a les portes d’una autocràcia absoluta, ens juguem la supervivència de la democràcia".
Generant dubtes sobre el vot per correu, el PP copia fil per randa l’estratègia de Donald Trump, que va consistir a deslegitimar primer el resultat electoral que donava la presidència a Joe Biden i liderar a continuació l’assalt al Congrés
Qui va desenvolupar millor la consigna va ser el notari López Burniol amb un article que no va publicar La Vanguardia, per raons òbvies: "L’objectiu que persegueix aquesta revenja, iniciada des del poder pel president Rodríguez Zapatero i potenciada sense límit pel president Sánchez, és: a) posar fi a la segona restauració monàrquica instaurada en la persona del rei Joan Carles; b) derogar la Constitució de 1978; c) abrogar el règim implantat per ella; d) derrocar el rei Felip, per connectar directament amb la legalitat de la Segona República (profanada en el seu dia, primer per un bàndol i després per l’altre); i e) instaurar una Tercera República presidencialista, plurinacional i confederal, que posi fi a Espanya com a nació". Ja els agradaria a molts demòcrates de debò...
Quan Donald Trump va posar en dubte la netedat de les eleccions del 2020, els periodistes li preguntaven durant la campanya si acceptaria el resultat en cas de derrota i si faria un traspàs de poder sense problemes. El que va fer va ser convocar l’assalt al Congrés.
Convindria ara traslladar la mateixa pregunta a Feijóo i a Abascal. Si perden, acceptaran el resultat? O més directament, "Si perden, assaltaran el Congrés?".