Darrerament (i quan escric l’adverbi voldria referir-me al temps que va dels inicis del catalanisme modern fins aquesta mateixa setmana), els polítics independentistes viatgen a Madrid per explicar-nos allò que els sembla més important. El gest seria normal en líders com ara Salvador Illa, inventor d’exportacions silvestres com ara la celebració de Sant Jordi al quilòmetre zero, però sobta veure’l encarnat en gent per a qui Catalunya hauria de ser la mesura de —quasi— totes les coses. Bé, continuem. Dilluns passat, Artur Mas aprofità la compareixença del Congreso sobre l’operació Catalunya per anunciar a bombo i platerets (sí, és un castellanisme, però ja va bé pel fet en qüestió) que presentarà una querella contra tots aquells que impulsaren aital malifeta. El 129 no va acabar de concretar qui serien els denunciats, no només per desconeixement, sinó perquè Mas s’hauria vist obligat a esmenar tot l’Estat.

Dic això perquè el president justificà la querella amb un alehop argumental tan artificial com el seu nou look de Grandpa I’d like to fuck, en versió moreno paleta. Cito textualment, no pas perquè “alguns vam sortir-ne perjudicats, sinó que la democràcia espanyola va quedar lesionada”. Heus ací, en definitiva, l’inventor del procés, aquell home que ens volia ensenyar a vèncer l’elefant espanyol amb l’astúcia dels ratolinets, el líder que pretengué encarnar la voluntat del poble amb les mans esteses per tal d’esqueixar el mar Roig, apel·lant a la recerca de la veritat... per salvar la democràcia espanyola! A veure, president, a hores d’ara tots hem crescut prou per saber que els responsables de l’operació Catalunya no eren quatre policies del cigró ni alguns pinxos de l’Opus infiltrats en un ministeri; l’operació, vós ho sabeu de sobres, es diu precisament democràcia espanyola.

Fotre un cop d’AVE per anar a fer veure que marques paquet al Congreso, president, carda una mica de pena

Jo entenc molt bé que, a hores d’ara, demanar a un convergent que vagi més enllà de ser un regeneracionista espanyol de tota la vida comportaria tenir un esperit molt naïf. Al seu torn, també comprenc perfectament que el Molt Honorable vulgui defensar-se d’aquella andròmina jueva dissimulada amb un nom llatí que va infiltrar-se il·legalment al seu telèfon entre els anys 2015 i 2020 (per cert, potser seria hora de replantejar-se les relacions d’amistat amb el lobby). Però, després de fer-nos empassar tantes estructures d’Estat i tota quanta jugada mestra durant el procés per acabar blanquejant l’Estat a través dels indults i la llei d'amnistia, goso pensar que fotre un cop d’AVE per anar a fer veure que marques paquet al Congreso, president, carda una mica de pena. Denuncia el que vulguis, només faltaria, però diria que estalviareu esforços si no us alliteu més amb els vers culpables de la trama.

L’operació Catalunya es diu Espanya. Són els ministres aparentment catalans del PP, of course, però també és el PSOE del 155 i fins i tot els nanos de Podemos amb la seva insofrible retòrica de reformar l’Estat, copiada fil per randa dels convergents. Per saber tot això, que ja ho saps, no cal que denunciïs ningú ni que facis el paperot d’anar al Congreso, president. “Vull que se sàpiga la veritat perquè crec que és l'única manera de compensar el mal que s'ha fet a la democràcia espanyola”, afirmà el 129 en resposta als diputats que l’inquirien. Però la veritat ja la saps de sobres, Artur, i per a això no necessites els serveis del Melero de torn. La veritat és que cap jutge espanyol mai no lluitarà contra els aparells ideològics de l’Estat; i la veritat és que, en cas de fer-ho, els vostres amics sociates l’indultarien, com ja van perdonar els policies de l’1-O, que es deuen estar fotent caipirinhes a la salut de Puigdemont.

President, jo soc un ésser magnànim en el fons, i entenc que encara et faci gràcia sortir a TV3 (encara que sigui com a quarta o cinquena notícia, després de l’apagada i la crisi climàtica de torn), que et truquin els treballadors de Javier Godó per entrevistar-te amb aquell to d’alarma democràtica que plau tant al Conde, i fins i tot he de confessar que m’agrada veure’t demostrant com tens molta més cintura dialèctica que la majoria dels polítics que t’han succeït. Sí, ja sabem que fas molta més patxoca que el pobre Rufián, que el fals amic basc, aquell que no recordo ni com es diu, i que els portantveus del PP. Però ja estem cansats de pagar-vos les excursions perquè us feu els gallards i, acabada l’enèsima performance, blanquegeu l’Estat. Denunciar Espanya mentre hi pactes no convenç ni les ànimes més càndides del món convergent. Feu-nos i fes-te un favor, quedeu-vos a casa i deixeu d’avorrir-nos.