L’Àrea Metropolitana de Barcelona (i de Catalunya) (i 3)

En dos articles recents en aquest mateix diari sobre l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), hi vaig tractar qüestions territorials, demogràfiques i econòmiques a nivell agregat (1a part | 2a part). En aquest, em centro en altres aspectes econòmics de la regió que m’han semblat destacables, inclosos en aquest monogràfic —de publicació recent— de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Ja vam ressaltar el protagonisme de la ciutat de Barcelona pel que fa a la concentració empresarial (té 2/3 de les 110.000 empreses de l’AMB); el mateix es podria dir de la concentració institucional (l’informe de la Cambra no tracta aquest tema), en la mesura en què el gruix dels serveis centrals de les administracions públiques (de la Generalitat i de l’Estat) són a la ciutat. L’efecte capitalitat del país (en termes econòmics, d’una regió amb alts nivells de producció) porta associada una inèrcia natural a la concentració, aquí i arreu del món.

A l’àmbit de l’activitat empresarial, fora de Barcelona (que està molt especialitzada en serveis), l’informe de la Cambra identifica quatre zones de desenvolupament de nova indústria, que són el Delta i l’Eix del Llobregat, el Besòs i el Corredor de la B-30. L’efecte taca d’oli al qual ens referíem en el darrer article, es concretaria ara com ara en aquestes quatre zones, per bé que fora de l’AMB també es podria assignar a aquest efecte una part del gran creixement de l’activitat productiva a les comarques veïnes del Vallès Occidental (encapçalades per Sabadell i Terrassa) i el Vallès Oriental (capital Granollers).

També en l’esfera empresarial és de destacar el gran atractiu de l’AMB en captació d’empreses estrangeres. De les prop de 9.200 que hi ha instal·lades a Catalunya, el 83% són a l’AMB, i més específicament el 61% al Barcelonès (que és tota la plana de Barcelona, incloses Santa Coloma, Sant Adrià, Badalona i l'Hospitalet). La densitat territorial d’empreses estrangeres que en resulta és molt contrastada: prop de 12 per km² a l’AMB, enfront de 0,05 a la resta de Catalunya. En aquest sentit, en el món de les noves tecnologies, la capital catalana està ben posicionada a escala europea per captar inversions d’empreses multinacionals i també d’empreses emergents (startups), tal com recull l’informe de la Cambra. De fet, el 2022 es van comptabilitzar a Catalunya 2022 empreses emergents, el 87% de les quals a l’AMB, amb el Barcelonès en posició destacada de més de 2/3 del total català.

L'AMB no deixa de ser una densa concentració demogràfica i d’activitat com les que es troben a tot el món, que —en aquest cas— aglutina i representa un àmbit territorial i econòmic tan concret i ampli com és el català

En el camp del coneixement avançat, com és ara la producció científica, la Cambra recull les aportacions de diferents àrees urbanes d’arreu del món. Per exemple, Tòquio concentra el 39% de la producció científica japonesa, Seül més de la meitat de la coreana, Zúric el 43% de la suïssa, Nova York, Boston i San Francisco el 8-10% de l’americana, cadascuna d’elles, etcètera. L’AMB en concret aporta el 26% de la producció científica de tot l’estat espanyol.

Barcelona també resulta ser una de les ciutats del món amb atractiu per a aquells que volen treballar a l’estranger: és la novena del rànquing mundial en atractiu laboral genèric, i la desena en l’àmbit dels experts digitals. Probablement, aquest fet té relació amb una llarga i prestigiosa història en el món de l’organització de reunions internacionals (per exemple, en els darrers anys n’ha estat la quarta ciutat del món més activa), amb fars tan coneguts com Alimentaria i Hostelco o el MWC), complementada amb bones connexions de transport, oferta hotelera, serveis, clima, atractiu turístic, etcètera. De fet, entre negocis i turisme pròpiament, Barcelona és la quarta ciutat europea amb el nombre més elevat de pernoctacions internacionals, per darrere de Londres, París i Istanbul.

Barcelona (i l'Hospitalet) compta amb una infraestructura firal potent, que no deixa de ser, en certa manera, una expressió de la capacitat productiva del conjunt del país, més enllà de l’AMB. El mateix que el gran port marítim de la ciutat (per mercaderies) i el gran aeroport del Prat (per a passatgers), que connecten Catalunya amb el món.

En una línia semblant de concentracions en el territori, les universitats ubicades a l’AMB acullen 2/3 dels estudiants de Catalunya. S’hi imparteixen estudis que es troben a totes les universitats (també a Girona, Lleida, Vic, Tarragona), però uns altres que, per la seva especialitat, han d’estar ubicades en un punt del país, que és sobretot Barcelona.

Una aglomeració com la metropolitana, amb tants aspectes de volum, potència i atractiu econòmic, també té els seus punts febles, com la manca d’espais naturals, la contaminació, la congestió de trànsit o la saturació del territori metropolità que, a tall d’exemple, es reflecteix en una oferta decreixent de naus industrials i uns preus per m² d’habitatge, que a Barcelona pràcticament són del doble que al conjunt de Catalunya.

En definitiva, l’AMB no deixa de ser una densa concentració demogràfica i d’activitat com les que es troben a tot el món (i a Espanya: Madrid, València, Bilbao, etc.), que —en aquest cas— aglutina i representa un àmbit territorial i econòmic tan concret i ampli com és el català.