Situem-nos. Manresa. O millor dit, afores de Manresa. Concretament la zona esportiva del Congost. 1.250 militants de la CUP estan tancats (i tancades) al nou pavelló discutint Mas sí-Mas no. En una sala de l'antic pavelló, situat a uns 200 metres en línia recta, uns quants periodistes intenten fer passar el fred i l'estona. L'assemblea no només és a porta tancada pels no cupaires sinó que està blindada. I quan els militants surten a fumar (l'esquerra anticapitalista fuma molt) només obren la boca per aspirar nicotina.
Saber qui forma part de la cosa no és gaire difícil. Les acreditacions dels participants fan una miqueta més d'un pam quadrat i duen un número que sembla el dorsal d'una cursa popular. Potser per això un senyor que passa per allà exclama: "això ho hauria de patrocinar Decathlon". Bé, per això i potser també perquè l'anar i venir dels participants sembla una desfilada dels diferents models de roba que poden adquirir-se en aquest centre comercial.
Al matí ha intervingut el que, per simplificar i dir-ho ràpid, seria l'aparell de la CUP, si és que existeix un aparell de la CUP. Fins les dues. Llavors han arribat els entrepans del dinar. Majoritàriament de botifarra, però també de tonyina amb olives, olivada i uns quants de vegans. L'exdiputat Quim Arrufat ha estat un dels encarregats de descarregar la furgoneta que els ha transportat. Aprofitant que fa solet, la gent endrapa a l'aire lliure. Es fan diversos grupets i continuen xerrant (l'esquerra anticapitalista xerra molt). Diríem que és l'assemblea dins de l'assemblea.
'Alerta Convergència...'
A la tarda intervenen els militants que no estan integrats en cap organització ni grup. Demanen la paraula i exposen. Mentre, uns quants periodistes fan voltes al pavelló a veure si poden captar alguna cosa a través d'alguna paret amb orelles. A les 18.09, just quan es voten les quatre famoses propostes, algú de dins agafa el micro i diu que no es passi informació a fora via whatsapp. Sí, perquè fora arriben noticies del que està passant. Algun dia explicarem com i més d'un tindrà una sorpresa.A les 18.42 entrem per fi al lloc dels fets. La primera imatge són unes taules amb unes caixes de cartó amb entrepans i unes de fusta amb peres i pomes. Són el kit de supervivència de l'assembleari. Just entrar la premsa a la pista, comencen els càntics de crits reivindicatius que no han existit la resta del dia. Destaco: "Alerta Convergència, se'ns acaba la paciència" i "Artur Mas, a quina mútua vas?".
Prenen la paraula la diputada Gabriela Serra i l'ex diputat David Fernàndez. Resum del que diuen? De les quatre opcions plantejades, l'organització ha votat majoritàriament per la que deia negociar, però sense Mas com a candidat.
Per tant, tenint en compte que Junts pel Sí només contempla Mas com a candidat, "no hase falta desirt nada más", oi? La CUP dirà que han estat Junts pel Sí qui no s'ha mogut de lloc (de fet ja ho ha dit avui) i Junts pel Sí dirà que ha estat la CUP qui no s'ha volgut moure. Ara bé, vostè sap millor que ningú que en política no existeix la paraula impossible. O sí...