Quan circulo en bicicleta i pel carril bici, la gimcana consisteix a esquivar: 1) vianants que no tenen prou vorera, 2) cotxes que no respecten les prioritats a les cruïlles, 3) patinadors i skaters que pensen que allò és una autopista i 4) ampolles de vidre fetes miques disposades a l'asfalt a manera de llit de faquir i on el faquir són les sensibles rodes del meu humil vehicle.
Quan circulo com a vianant per segons quines voreres, haig d'anar pendent de no patir un "sanfermín", fenomen consistent en el fet que jo sóc el guiri i el ciclista descontrolat és el toro. De moment he sobreviscut. Alguns altres són a l'hospital.
Però quan circulo en cotxe o en moto és quan hi veig clar coses que vostè no només imagina, sinó que també les ha vist (i les ha patit). L'última moda és circular contra direcció per la calçada. O sigui, tu vas conduint i, de sobte, et trobes de cara amb un cretí en bicicleta que no només va per l'asfalt, sinó que no s'aparta i obliga que siguin els vehicles que circulen correctament els que hagin d'apartar-se per no emportar-se'l pel davant. Els meus rècords personals més entranyables són un paio anant direcció Besòs pel voral de la ronda litoral de BCN direcció Llobregat i amb auriculars mida discjòquei i un altre baixant pel carril dret de pujada de l'avinguda Tarradellas de BCN, un carrer que al costat del carril esquerre de pujada té... UN CARRIL BICI!!!
Vaig començar a patir aquesta estranya moda veient algun cas de tant en tant. Ara se'm fa estrany el dia que no n'haig d'esquivar un. I en alguna ocasió he estat a punt de tenir jo un accident per culpa del cretí de torn que, a més, encara pretén tenir raó.
Fins que un dia un vehicle passi per sobre del cretí i de la seva bici i els deixi a tots dos com un paper de fumar. Llavors obrirem un debat ciutadà sobre el tema, farem un pla de prevenció, una campanya de sensibilització amb anuncis als mitjans i faran sortir algú de la Guàrdia Urbana dient que "vigilaran especialment aquestes conductes". I, oficialment, el tema haurà quedat resolt.