No es rebutja l’estranger, sinó el pobre. La xenofòbia ha estat superada per un altre rebuig, el que no aguanta la pobresa. Ni la vol veure, ni molt menys acceptar que en tingui responsabilitat. Hi ha gent que es pensa que hi ha pobres perquè pobres, els ha tocat ser pobres. Aquest terme, aporofòbia, l’ha encunyat la filòsofa Adela Cortina, que obrirà el primer congrés internacional sobre aquest tema que es fa a l’IQS aquests dies. Reunir desenes d’experts mundials que explorin les arrels i les conseqüències d’aquesta por és una altra prova que indica com aquest món s’ha desbocat, se’ns ha desbocat. 

Quan Adela Cortina el 1995 va crear aquest neologisme, es referia no només al rebuig, sinó també al temor i el menyspreu vers la persona desemparada, la que aparentment no et pot retornar res a canvi i només demana perquè no té res. 

El mot prové del grec, de l’aporós (pobre) i de fobeo (rebuig o por). L’aporofòbia es declina individualment i col·lectiva. Es pot fer veure que el pobre no existeix, invisibilitzant-ho, com fan algunes societats i governs, o es pot anar en contra, agafant aquest col·lectiu i fenomen com a objectiu a atacar. Ningú posa en el seu perfil a Linkedin que és “aporòfob”. Perquè l’aporofòbia és anònima, molt sovint, i s’empara precisament en aquesta irresponsabilitat pública i en aquesta màscara individual.

Quan Adela Cortina el 1995 va crear aquest neologisme, es referia no només al rebuig, sinó també al temor i el menyspreu vers la persona desemparada

La pobresa s’ha d’erradicar i és (diuen) una preocupació primordial pels governs mundials. L’Agenda 2030 no és més que un intent multidisciplinari d’eliminar-la: de fet, dels 17 objectius, és el primer. Les persones que viuen en situació de pobresa extrema s'havien reduït entre 1990 i 2015, però la pandèmia ha frenat bruscament aquesta millora i, de fet, està incrementant el nombre de persones vulnerables, sumant-ne 500 milions més (un 8% de la població mundial). 

Hi ha veus alternatives que defensen un tipus de pobresa positiva, una aproximació que va al nucli de què significa ser pobre i quin pòsit humà té la pobresa. 

Cortina, que és catedràtica emèrita d’Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València, ofereix una proposta que sembla senzilla: empoderar les persones pobres, dignificar-les, humanitzar-les, perquè puguin fer el que tenen planejat, perquè puguin pensar més enllà de la contingència de les necessitats bàsiques.