Una crisi encadenada a una altra, i totes travessen tres punts sensibles. El moment vital de Pedro Sánchez demana convèncer de la solvència de l'executiu, la seguretat de les infraestructures i la confiança en les institucions. Cap de les crisis encavalcades no és mortal, però el col·lapse sobrevingut dels trens, després de l'apagada, enfosqueix les bones dades econòmiques i obliga Sánchez a respondre a una agenda que no ha triat i, per tant, no controla. El repte implica tornar a controlar-la. O les supera amb èxit o perd les regnes de la legislatura.
De manera aïllada, el caos ferroviari té explicació. L'incident que ha col·lapsat l'AVE Madrid-Sevilla es diferencia d'altres pel dia i el lloc. A la tornada d'un pont, els cinc robatoris a Toledo van ser en llocs estratègics, sense càmeres i amb un valor mínim al mercat negre. D'allà la qualificació de “sabotatge” d'Óscar Puente. En càlculs del ministre, a ADIF li costarà substituir el cable poc més de mil euros. Després la cosa es va complicar quan un tren d'Iryo es va desenganxar de la catenària. A aquelles hores, un altre dilluns negre amb centenars d'afectats estava escrit. Una fatalitat comprensible, però que cala sobre la percepció generalitzada del mal funcionament dels trens. Per bé que expliqui Puente les incidències, necessita urgentment reforçar infraestructures i oferir una resposta més eficaç per evacuar aquells que es quedin tirats en la pròxima avaria. A hores d'ara, cada incident (encara sobrevingut) encendrà més els ànims. I ningú no normalitzarà passar la nit en un tren per un “sabotatge” o un robatori de coure. Com en l'apagada, l'executiu necessita convèncer els ciutadans de tres qüestions: el sistema ferroviari és segur, no tornarà a passar i si passa la resposta serà millor.
La compareixença de Pedro Sánchez d'aquest dimecres té vímets polítics, socials i emocionals similars a diversos fronts. En el Congrés passa pel Pla de Defensa i la resposta del Govern a la crisi energètica. Ambdós assumptes tindran impacte aquella tarda en el ple d'Estrasburg sobre el debat del Spanish blackout. El 2% del PIB en defensa té en contra els socis, inclosa la coalició. Sumar ja va anunciar la seva oposició abans del polèmic contracte d'Interior de les bales israelianes. La mateixa ERC, Bildu, IU... L'apagada va deixar la crisi resolta en el govern i en pausa la fractura interna (ja oberta en públic) entre Sumar i IU. Amb la tensió posada ara sobre Sánchez, Sumar abaixarà el pols en la compareixença i exhibirà l'èxit de la reducció de jornada laboral tot just sortida del Consell de Ministres.
L'executiu necessita recuperar la sensació de tranquil·litat de l'opinió pública
Sánchez no ho té fàcil. A hores de la compareixença, no s'esperen detalls que aclareixin què va passar dilluns passat. Insistirà en la rapidesa del restabliment del sistema i la confiança en les investigacions obertes. Sense respostes tècniques fermes, la crisi no quedarà resolta. I a la pressió de PP i VOX s'afegeixen Junts i ERC en el debat per les nuclears.
En paral·lel, el debat parlamentari seguirà a Estrasburg i, com resumeix el mitjà influent a Brussel·les, Politico.eu, “la pregunta de què va sortir malament i com evitar que torni a passar és vital en un moment en què Europa depèn cada vegada més de l'electricitat (i, per extensió, de les seves xarxes elèctriques) en la seva recerca de la neutralitat climàtica per al 2050”. Tanmateix, es “nacionalitzarà” i el grup majoritari dels populars el centrarà en Sánchez i no en el sistema elèctric europeu.
L'executiu necessita buscar una sortida a les tres últimes crisis. L'apagada, la caiguda de l'AVE Madrid-Sevilla i el pla de defensa. El primer per la seva dimensió. Encara que els tècnics apunten a mesos per saber amb precisió on i com es va enfonsar el sistema elèctric, l'executiu necessita recuperar la sensació de tranquil·litat de l'opinió pública. Les respostes van més enllà de l'abast de les responsabilitats. Que n'hi haurà. El futur de Beatriz Corredor al capdavant de Xarxa Elèctrica no es decidirà aquesta setmana, però en surt debilitada i amb vista a un canvi d'estructura que justifiqui algunes sortides a curt termini. El seu lideratge ha sortit tocat per la gestió de les primeres 48 hores de l'apagada i la comunicació de la crisi dins del govern i cap a fora. El responsable d'operacions va sortir només a donar explicacions i, quan Corredor va parlar, ho va fer en un mitjà i no en compareixença pública. L'emprenyament de Sánchez es va fer públic al segon dia, quan va verbalitzar després del Consell de Ministres haver-se assabentat per la premsa del descart del ciberatac per part de Xarxa Elèctrica. Corredor depèn de Sánchez més que dels accionistes, encara que aquests podrien demanar també responsabilitats si el valor de les accions no es recupera.
Les trampes de l'oposició no ajuden. L'intent de vendre una imatge de país tercermundista, de caos i disfuncionalitat no respon a la realitat, sinó a una estratègia irresponsable de demolició. Amb dues crisis que afecten la seguretat de les infraestructures entra en joc la desinformació. El PP va sortir en plena apagada assegurant que amb l'energia nuclear no hauria passat. Sense conèixer les causes i contra el criteri dels experts que descarten que la nuclear hagués ajudat a estabilitzar el sistema. Però és l'aposta forta del PP des de gener. El vot en contra al decret aranzelari va unit a la negativa a renegociar el calendari de tancament de les centrals des d'abans d'anar-nos-en a negre per un dia.
És compatible el col·lapse generat per l'apagada i els trens amb tenir un sistema elèctric robust i un operador ferroviari al top de la puntualitat europea. És compatible també amb la necessitat de revisió i millora. Així i tot, més que debat real, el PP vendrà el caos a Madrid i Brussel·les mentre el govern intenta estabilitzar la sensació de caos.