El millor de les eleccions és tot el que s'aprèn, especialment la nit electoral. Aquest 28-A ens instruirem molt perquè hi ha molts dubtes a aclarir i hipòtesis a verificar. D'entrada, comprovarem quants d'aquests mítics milions d'indecisos que havien d'escollir la seva papereta camí del col·legi, segellant així el destí final de partits i candidats, en realitat es quedaran a casa posant-se al dia amb la nova temporada de Killing Eve o escalfant per al pont de l'1 de maig.

Veurem també qui tenia raó. Si aquells que van aconsellar a Pablo Casado que, per evitar l'enfonsament del Partit Popular, havia d'escorar-lo a la dreta i pujar a la hiperventilació en campanya com Santiago Abascal munta al cavall, o els qui li recomanaven un to més moderat i institucional, semblant al que va fer servir en el debat a TVE. Verificarem, en suma, qui guanya les eleccions en el PP, si la resurrecció d'Aznar i l'aznarisme o la nostàlgia de Mariano Rajoy i marianisme.

Albert Rivera pot ser que escolti millor que mai aquella nit com sona el silenci. Descobrirà, en directe, si tenien raó els que li deien que era l'oportunitat per aconseguir el lideratge de la dreta i l'urgent era convèncer l'electorat que mai no pactaria amb Pedro Sánchez. O si encertaven més els que li van explicar que el seu gran actiu consistia, precisament, en la seva capacitat per ocupar el centre i poder pactar a dreta a esquerra. Passi el que passi, segur que la fotografia de la seva cara quedarà per emmarcar.

Aquest 28-A ens instruirem molt perquè hi ha molts dubtes per aclarir i hipòtesis per verificar

També es dirimeix aquella nit si Pedro Sánchez va encertar en apostar per una campanya plana, sense emoció i sense risc, sense més missatge ideològic que presentar-se com l'encarnació de la moderació, ni més programa que l'esborrany de com volia fer en els seus deu mesos de govern. La mida de la seva victòria aclarirà el dubte de si, potser, tenia més sentit una campanya més audaç en el terreny polític i més sòlida en l'ideològic, on es pogués veure i escoltar un líder polític, no només la seva aparença presidencial.

Pablo Iglesias podrà demostrar si realment el problema de Podemos en les enquestes era que ell no estava encara en campanya. També podrem saber una mica més sobre el discutit impacte dels debats. Un resultat millor de l'esperat aportarà una altra evidència a favor del seu contundent triomf al fangar del debat a Atresmedia.

Tant el nacionalisme basc com el català contemplaran aquella nit una altra nova batalla a les llargues campanyes internes pel control dels seus territoris. Comprovarem si el PNB consolida el seu avantatge sobre un Bildu més disposat que mai a disputar-li l'espai i la influència a Madrid. Revisarem com resisteixen les restes de l'antiga Convergència i el pujolisme davant l'aparentment aclaparador avenç d'ERC.

Finalment descobrirem també qui tenia raó en la resposta a la gran pregunta que ha marcat aquesta pesada campanya. Si els qui van afirmar que, per barrar el pas a la dreta extrema, convenia obrir-li les portes perquè, a més, podien ser útils per derrotar els rivals. O els qui sosteníem que, una vegada obertes les portes, ja no se'ls pot detenir; com als caminants blancs un cop caigut el Mur.

Marta Roqueta
Opinió Cayetana Marta Roqueta