Des de l'1 d'octubre la pregunta que més vegades m'han fet amics i acadèmics estrangers ha estat una que creia oblidada: què us passa a Espanya que no sabeu solucionar els vostres problemes parlant entre vosaltres? Tenia l'esperança que el canvi de govern a Madrid m'estalviés continuar contestant a aquesta pregunta tan incòmoda, però les meves il·lusions s'han vist ensorrades de bon començament.

Ni més ni menys que a Washington, en el mític Smithsonian Institute, en el Folklife Festival, davant de delegacions tan sofertes i perseguides com l'Armènia, el president Torra i l'ambaixador Pedro Morenés, exministre de Defensa del PP, han tornat a demostrar que no és veritat que parlant s'entén la gent, almenys a Espanya. Que aquí el que ens va i ens trempa és el duel lopevegà i el melodrama calderonià, que sol acabar en esperpent vallinclanesc.

Potser no era el lloc ni el moment, però el Govern no té a la seva disposició ni els recursos ni els accessos dels quals disposa el Govern d'Espanya per explicar la seva versió de la història. És normal que aprofiti totes les oportunitats al seu abast per parlar de la repressió que sí que va existir l'1-O, o recordar que hi ha polítics presos que ja s'apropen als deu mesos en presó preventiva, sense judici ni condemna. El que no sembla tan normal és que un ambaixador que ja està en funcions li contesti amb un discurs que tampoc no venia a tomb ni tampoc li tocava fer, menys encara en un acte privat.

Volien oferir una imatge de normalitat i distensió al món i el resultat ha estat un ridícul internacional de proporcions colossals 

En termes estratègics, el president Torra emergeix com l'indiscutible guanyador de la baralla. A més d'internacionalitzar el conflicte, una altra vegada, ha aconseguit que l'Smithsonian hagi imposat idèntica pena a ambdós revoltosos, al Govern i al govern de l'Estat: castigats sense discurs oficial. Una humiliació que l'executiu espanyol s'ha hagut d'empassar aplaudint un ambaixador que tothom sap que volen cessar. L'inconvenient més important per al president i el seu Govern resideix que, des d'ara, passin a engrossir aquesta llista negra de convidats incòmodes que tots neguen que existeixi, però que regeix la diplomàcia internacional.

Des que es va anunciar la data de l'entrevista entre el president Torra i el president Sánchez, des del govern d'Espanya i el PSOE s'ha intentat blocar de manera preventiva qualsevol intent català d'introduir les seves prioritats en una agenda que la Moncloa vol controlar en exclusiva. L'estratègia ha tingut el mateix discutible èxit que les famoses fotografies de les ulleres de sol o de les mans del president en el Twitter de Moncloa. Volien passar la pàgina de la unilateralitat i han acabat tornant a situar-la en el centre del debat. Volien oferir una imatge de normalitat i distensió al món i el resultat ha estat un ridícul internacional de proporcions colossals. Mentre a Madrid continuïn pensant que el 155 va ser una victòria i que estan administrant una capitulació, continuarem així, sense guanyar per a disgustos.