En espera que el Tribunal Suprem assumeixi totes les causes i posi en llibertat els presos, perquè puguin fer campanya i sigui una campanya que mereixi mínimament tal nom, i més enllà del rutilant espectacle dels fitxatges i contrafitxatges per a les llistes, el més interessant que està passant en la política catalana té a veure amb la desesperada recerca d'espais que atabala la majoria dels partits.

La polarització aguditzada pels esdeveniments dels últims mesos sembla tenir un guanyador clar a cada bloc: ERC i Ciutadans. Només aquestes dues forces afronten la campanya amb una perspectiva clara de creixement i ampliació del seu espai electoral. Per a ambdós partits que el 21-D es configuri o no com un plebiscit resulta accessori perquè creixeran en qualsevol escenari.

Totes les altres forces polítiques afronten, en canvi, una situació completament contrària: com preservar els seus minvants espais i perspectives electorals. Que el 21-D sigui o no sigui un plebiscit serà la clau del seu èxit o el seu fracàs.

Només ERC i Ciutadans afronten la campanya amb una perspectiva clara de creixement i ampliació del seu espai electoral

El Partit Popular sembla haver decidit apostar-ho tot a Mariano Rajoy per intentar aturar la sagnia a favor de Ciutadans. La seva estratègia passa per recrear el 21-D l'ambient i el relat d'uns comicis generals per treure a votar a aquest mig milió d'electors que els donen la seva papereta en generals però no en autonòmiques. Necessita que el 21-D sigui un plebiscit, però no sobre la independència sinó sobre Espanya.

El PDeCAT ha optat per ocultar la seva marca i fiar-ho tot a la marca Puigdemont per intentar frenar l'OPA hostil d'una Esquerra que va disparada a aconseguir l'oligopoli de l'espai nacionalista. Es tracta de treure de l'agenda els casos de corrupció que els persegueixen i recollir el sufragi dels qui acudiran a les urnes el 21-D en defensa de les seves institucions, començant pel seu president. Per als demòcrates resulta vital que el 21-D es converteixi en un plebiscit sobre l'aplicació del 155 i l'agressió a les institucions catalanes.

Els socialistes i els comuns competeixen ja obertament i a mata-degolla per aquest tercer espai on s'ubicarien aquells electors que es decanten per una tercera via, o simplement han quedat exhaustos després de tanta polarització. Els socialistes invoquen la presumpta contradicció entre nacionalisme i esquerra, però pacten incorporar a les seves llistes a les restes de la dreta nacionalista d'Unió. Els comuns busquen el vot de càstig dels electors progressistes que no entenen el suport tancat del PSOE a l'aplicació del 155. A cap no li convé que el 21-D acabi sent un plebiscit sobre res. El seu millor escenari passa perquè els votants acudeixin a les urnes convençuts que es tracta d'elegir un govern capaç de superar la dinàmica de blocs.