Gairebé alhora que coneixíem, amb gran escàndol de la premsa patriòtica, el vell Ciutadans i el nou Partit Popular, que la comissió bilateral Estat-Catalunya de l'última setmana de juliol ha inclòs en l'ordre del dia parlar del referèndum i de la situació dels presos, saltava la notícia que els partits nacionalistes catalans i Podemos havien decidit abstenir-se i no donar suport al govern de Pedro Sánchez al sostre de despesa i l'objectiu del dèficit. De cop, el dubte que va sobrevolar tota la moció de censura i que semblava aclarit amb la bona rebuda atorgada al nomenament de l'executiu Sánchez retornava amb força. Estava clar que hi havia prou majoria per fer fora Mariano Rajoy però, un altre cop, tornava a no estar tan clar que hi hagués majoria estable per governar. Per acabar de completar el desconcert, el sainet de la renovació per decret de RTVE acabava amb el suport sense conflictes a la designació de Rosa María Mateo com a administradora única. Com sol succeir després dels petits o grans desastres polítics, tots tenen raó per explicar-lo i ningú no es fa responsable del fiasco.

El cert és que la comissió bilateral constitueix un òrgan de coordinació institucional entre administracions previst per a totes les comunitats autònomes, on únicament se substancien els acords prèviament pactats entre governs; ni suposa ni escenifica relació bilateral ―cosa que algú hauria d'explicar urgentment a Albert Rivera, perquè, cada vegada que parla de la bilateral, deixi d'evidenciar la seva palmària ignorància sobre com funciona l'estat de les autonomies―. Parlar allà de presos o referèndums no té més valor que el simbòlic i de símbols no es pot viure el que queda de legislatura.

Pedro Sánchez i el seu govern s'haurien de preguntar si prefereixen anar a eleccions ja o acceptar d'una vegada la realitat que governen en clara minoria

El cert és que resulta inexplicable que els mateixos partits que fa unes setmanes aprovaven l'últim pressupost del Partit Popular rebutgin ara una proposta que implica menys retallades i més inversió; l'argument de tombar el sostre i el dèficit en el Congrés perquè el PP els vetarà al Senat resulta tan frívola que es comenta per si sola.

Però encara resulta més cert que la yenka només és bona i saludable com a ball; com a estratègia política sol acabar en desastre. Els nacionalistes i Pedro Sánchez no poden permetre's reobrir cada setmana el dubte de si hi ha o no majoria per governar. Aquesta dinàmica només alimenta el relat de la dreta i beneficia electoralment Ciutadans i el Partit Popular.

Pedro Sánchez i el seu govern s'haurien de preguntar si prefereixen anar a eleccions ja o acceptar d'una vegada la realitat que governen en clara minoria i no poden esperar que els seus socis els donin suport sense queixar-se només per treure's de sobre l'ombra del PP. El nacionalisme català hauria de preguntar-se si prefereix arriscar-se a uns comicis on la dreta i el seu discurs de confrontació a Catalunya tenen moltes possibilitats de guanyar o asseure's a negociar amb un govern al qual se li pot demanar el que raonablement pot donar un executiu que se sustenta sobre 84 diputats. Realisme o eleccions; vostès decideixen.