Si estigués disponible l'opció de derivar automàticament a una safata de correu brossa multimèdia totes les informacions, contrainformacions, tuits, vídeos i entrevistes amb què PSOE i Podemos ens inunden per convèncer-nos que el dolent és l'altre, estic segur que més de mig país l'hauria activat fa setmanes. Només aquells molt fidels i els fanboys o els qui cobrin per això continuen seguint amb passió cada jugada magistral, cada genialitat comunicativa i cada frase reeixida amb què Pedro Sánchez i Pablo Iglesias ens obsequien des de maig. S'intueix que tots els altres ens n'hem anat desconnectat i amb prou feines tornarem a connectar-nos per saber el desenllaç el dia que s'acabi el termini.

Per molt que ho provin, els morats no poden explicar de manera convincent per què ara s'accepta com a bo allò que al juliol es va rebutjar per humiliant. Per molt que ho provin, els socialistes tampoc no poden argumentar de manera mínimament creïble per què l'oferta que resultava justa i necessària al juliol ara s'ha convertit en un impossible indesitjable. Totes les altres coses, màrqueting pesat i reiteratiu.

La demoscòpia castiga Podemos, però no premia prou els socialistes

Els socialistes proven ara allò que segurament havien de plantejar abans de l'estiu. En lloc d'obsessionar-se estúpidament amb el cap de Pablo Iglesias, haver començat per negociar les polítiques. No s'hi han esforçat gaire, ni han estat gaire originals en les propostes que han fet, però sí que han aconseguit que, als seus hipotètics socis, se'ls vegi força més incòmodes a l'hora de reiterar-se en la posició de govern de 'o coalició o res'. No és gaire. Encara que sí que és alguna cosa més del que teníem a la tornada de vacances.

L'espectacle ha de continuar. Però no s'amoïnin. Queda poc. La propera setmana sabrem si estem davant d'una altra posada en escena per a delectança de fans i folllowers o davant d'un intent seriós d'arribar a un acord. Les enquestes disponibles ens diuen que cap no ha aconseguit fixar de manera clara i majoritària el seu relat de culpabilitat de l'altre. La demoscòpia castiga Podemos, però no premia prou els socialistes. Les notícies econòmiques són cada dia pitjors i el risc d'anar a votar el novembre entre negres presagis de recessió comença a semblar alguna cosa més que un escenari. Ells sabran. Després que no vinguin plorant.

Gonzalo Boye
opinió A mi no m'agradaria Gonzalo Boye
Jordi Galves
República belga (232) Asseure’s al Parlament Jordi Galves