D’ençà del 7 d’octubre que s’escampen pels mitjans de comunicació —i també per les xarxes socials— missatges que posen en el mateix sac l’antisemitisme i la crítica política a les actuacions de l’Estat d’Israel. O missatges que volen diferenciar entre antisemitisme i antisionisme, com si fossin dos conceptes totalment diferents sense cap connexió lògica entre ells. Quan això es fa, en primer lloc, es confon l’opinió pública, perquè no s’expliquen clarament els conceptes; i en segon lloc, es transmet un discurs típicament antisemita que amaga les veritables intencions: criticar el jueu pel fet de ser jueu.
L’antisemitisme és un odi general cap al jueu que es focalitza bàsicament en tres eixos. La judeofòbia, que expressa una idea, un sentiment o una passió —com diria J.P. Sartre— contrari al jueu pel fet de ser jueu o contrari als seus fets diferencials com a col·lectivitat individualitzada dins la societat. El segon eix és el negacionisme de la Xoà (Holocaust) amb totes les seves variables, des de la seva justificació o el seu enaltiment fins a la simple banalització de l’Extermini. I en tercer lloc, l’antisionisme, que centra l’odi en l’Estat d’Israel, també amb diferents variables que van des del discurs que busca la seva desaparició, fins al que critica Israel pel fet de ser la llar nacional jueva. Ara bé, també ha de quedar clar que de totes aquestes formes d’antisemitisme, d’odi antisemita, n’hi ha que han de ser tolerades perquè són compatibles amb la llibertat d’expressió. En canvi, n’hi ha d’altres que són delictives en tractar-se de conductes tipificades al Codi Penal, essencialment, quan el discurs antisemita tingui intenció de generar violència cap als jueus o busqui discriminar-los o crear un clima d’hostilitat contra ells; o quan es justifica o s’enalteix el genocidi.
El problema essencial que genera el discurs antisemita de caràcter antisionista és que precisament tendeix a simplificar el conflicte arabo-israelià i situa els jueus com els culpables de la seva creació
Tota crítica política a les actuacions de l’Estat d’Israel no només es troba emparada per la llibertat d’expressió, sinó que, a més, és necessària en tota societat democràtica sense que d’entrada pugui ser qualificada d’antisemita. Es pot criticar Israel com es pot criticar Espanya, França o els Estats Units. Però si aquesta crítica es vesteix d’elements tendenciosos destinats a negar la possibilitat que els jueus puguin gaudir d’una llar nacional; quan es defineix Israel com un estat racista; quan es qualifiquen les explosions produïdes pels atacs d’Israel a les infraestructures de Hamàs com a “forns crematoris”; o quan només es posa el focus en les víctimes palestines oblidant les israelianes, s’està fent un discurs antisemita que l’únic que pretén és humiliar i denigrar el col·lectiu jueu.
Un altre tipus de discurs antisemita de caire antisionista és aquell que vol reduir el conflicte arabo-israelià a les “polítiques colonialistes” d’Israel contràries al dret internacional sense tenir present la gran quantitat d’elements presents en el conflicte, oblidant matusserament que aquest es va iniciar quan els països àrabs van declarar la guerra a Israel el mateix dia de la seva creació. És un discurs antisemita perquè menteix sobre l’origen del conflicte presentant Israel i els jueus com els que han provocat la situació sense explicar tot el context històric del moment.
El problema essencial que genera el discurs antisemita de caràcter antisionista és que precisament tendeix a simplificar el conflicte arabo-israelià i situa els jueus com els culpables de la seva creació. Això fa que s’acabi si no justificant, almenys disculpant, determinades actuacions palestines. I no em refereixo només al pogrom del 7 d’octubre sinó a fets que tothom sembla haver oblidat: quan ciutadans àrabs entraven a Israel amb cinturons explosius i els feien esclatar en llocs plens de gent. És molt fàcil parlar de proporcionalitat i exigir-la a Israel perquè és un estat i com a tal té el monopoli de la força. Però què fas quan l’altra part del conflicte utilitza mitjans no convencionals per atacar-te? Quina és la resposta adequada a un atac desproporcionat fet a través de mitjans no convencionals?
Carles Grima i Camps, advocat i professor associat de Dret Constitucional (UAB, UB i UOC). Associació Catalana contra l’Antisemitisme