Aquest mes de juliol ha passat una cosa extraordinària per als catalans que paguem impostos: el dia 5 va ser el nostre dia d’alliberament fiscal o freedom tax day. Gairebé sembla una broma del destí que això passi cinc dies després que s’hagi acabat la campanya de l’IRPF.

Com que a vegades costa fer-se una idea dels valors absoluts i de les dades econòmiques, el que em sembla interessant d’aquesta celebració és que ens indica quants mesos de salari necessitem per pagar el preu de ser català. La manera com es fa aquest càlcul és relativament senzilla ja que s’agafa el salari mig a Catalunya (al qual s’afegeix el 33% de la cotització empresarial que va directament a l’Estat sense passar pel contribuent) i se li va restant el que li toca pagar d’IRPF, d’impost sobre el patrimoni, d’IVA, de cotitzacions socials, d’impostos especials, d’IBI i d'altres impostos menors. I així s’ha arribat enguany a la conclusió que un català treballa “gratis” o per a l’estat fins al 4 de juliol, és a dir, més de la meitat de l’any.

Aquest càlcul es coneix com a “falca fiscal” i aquest mes de juliol, com he dit al principi, hauríem d’estar de celebració perquè a partir del dia 5 de juliol ja treballem alliberats, és a dir, ja hem pagat la factura de l’Estat. Fins aquí tot (bé o no), però com que les comparacions són odioses, donaré algunes dades que inviten, com a mínim, a la reflexió.

Per començar, tot i que Catalunya sempre “una mica més”, a Espanya la dada tampoc és per tirar coets perquè l’alliberament fiscal arriba a final de juny, com a Grècia. Ara bé, si comparem la falca fiscal del català mitjà amb la falca de qualsevol homòleg occidental, desenvolupat o que ens agradi mirar com exemple, potser comencem a posar-nos neguitosos. Un danès liquida la seva càrrega un mes abans, un britànic enllesteix la feina al maig i tant a Irlanda com als Estats Units liquiden la qüestió solidària a l’abril. També és cert que al juliol s’alliberen els francesos, els belgues, els austríacs i els italians, la qual cosa indica que encara queda recorregut per augmentar l’ofec del treballador mitjà català.

Com que en economia l’important és la tendència, haurem d’estar atents a l’evolució de la falca fiscal, però em temo molt que no té bon color.

Per acabar, proposo un exercici per als més aguerrits: calculeu el cost empresa del vostre salari (brut anual més el 33% de cotitzacions socials empresarials), hi apliqueu la falca catalana, la danesa o la irlandesa. Alguna cosa per celebrar?