M’interessa moltíssim conèixer l’ànima de Lleó XIV. És l'única pregunta que no m’ha sabut respondre la IA. Us confesso que el primer que he fet per saber què diu el Sant Pare a la seva primera encíclica és demanar-li un resum a la IA. Us ho recomano vivament. Feu-ho i després dialogueu amb la IA. Un diàleg franc, amb preguntes pertinents, per saber més del que diu el Sant Pare, i aprofundiu en el que us cridi més l’atenció. Amb això entendreu el què, d’entrada, ja està fent la IA per vosaltres, pecadors: estalviar-vos una horeta llarga de lectura amb fosforito per subratllar-ne les principals idees. Fins i tot li podeu demanar a la IA que us en faci l’article de rèplica o de lloança. Però després, endut per una fal·lera estranya, li he preguntat si podia desaparèixer l’Església com a institució. Ves quina idea més poc engrescadora. I m’ha respost: "L'Església catòlica pot desaparèixer com a institució social i física tal com la coneixem, ja que s'enfronta a una greu crisi de secularització, envelliment de clergues i pèrdua de fidels. No obstant això, des d'una perspectiva de fe, la doctrina sosté que l'essència de l'Església perdurarà d'alguna forma".
La doctrina sosté que perdurarem. I ara ens arriba el Sant Pare Lleó XIV a visitar la Sagrada Família, Montserrat, la presó de Brians i l’Estadi Olímpic, entre altres llocs. Segur que ajudarà a perdurar. Què podria anar malament? Un programa intens i que serà un èxit mediàtic i popular. Quan marxi, deixarà un bon record. Vaig assistir fa poc a Roma a una de les trobades multitudinàries que fa el Papa a la plaça Sant Pere. Un ritual del tot recomanable. Experiència mística, fins i tot. Tens al cap de la teva Església a tocar. T’has de deixar endur per la mística del moment. Perquè si comences a analitzar-ne el ritual mediàtic i teatral, hi veus agents de seguretat per tot arreu, tanques dissuasives, parades estudiades per agafar nens de totes les races i captar imatges perfectes des de tots els angles en unes megapantalles que permeten un seguiment de l’esdeveniment visualment impecable. Les paraules llegides, políticament correctes. Cap marge a la improvisació. La cara morena, somrient, el gesta amabilíssim. Un Sant Pare de manual.
Necessito percebre, a la llum de la fe, l’ànima de Lleó XIV
A mi, que soc un pèl iconoclasta per culpa de la meva formació francesa, les paraules i les imatges m’han d’arribar a l’ànima. El papa Francesc, amb la mirada cansada, la cantarella habitual i els gestos feixucs de la seva darrera època, m’inspirava tendresa i amor. Li coneixia la vida i havia llegit amb delit les encícliques (i les havia arxivades en el subconscient). També confesso que el llibre d'en Cercas encara ressona en les meves orelles. Me l’estimo, a Francesc. I me'l sento meu.
Necessito refer una relació semblant amb Lleó XIV. Sé que pot caldre temps. Com a exercici intel·lectual, admiro molt la seva encíclica. És oportuna, ben argumentada i molt ecumènica. Segur que té preparada, per a la seva exhauridora visita a Barcelona, moments intensos de pregària, discursos motivadors, actituds del tot eclesials. Però necessito sentir que, davant d’aquests nous reptes que tan bé planteja l'encíclica, l’Església ens dona també eines per lluitar-hi.
Darrerament he anat a molts funerals laics. De vegades sobreactuats, però sovint molt més propers que els diaques parlant de la resurrecció a un auditori neòfit i descregut. He anat a misses de capellans amb sotana i una dotzena de laics jubilats. He anat a esglésies de l’Upper Diagonal de capellans amb clergyman plenes de joves. Confesso una manca d’interès real per anar a missa el diumenge a la meva parròquia. Em permeto el luxe de compartir pregàries amb les benetes i els monjos de Montserrat i de triar, per anar a missa, capellans coneguts i estimats. Tot això és una actitud impròpia d’un creient que volgués donar exemple. De tot això no me’n confesso regularment, tot i que ho hauria de fer. Lluito com puc per transmetre la fe i porto amb dignitat i una mica de bon humor el desassossec de veure com la meva Església s’esmicola, es dilueix i tendeix a la irrellevància en la meva societat. El món que descriu l’encíclica de Lleó XIV és aquí i faig meus els reptes i les solucions que planteja. Però necessito percebre, a la llum de la fe, l’ànima de Lleó XIV. Fets. Necessito, pecador de mi, que les obres de Lleó XIV vagin al davant de les paraules. Les obres que són el reflex de l’ànima. Només així el coneixeré de debò.