Tal dia com avui de l’any 1688, fa 337 anys, a Chesterfield (comtat de Derby-Anglaterra); un grup de representants de la societat anglesa, format pels mercaders i armadors Henry Sidney, Edward Russell, i Thomas Osborne (aquest darrer, també funcionari reial i conegut com a Lord Danby); els militars i polítics William Cavendish —duc de Devonshire i amfitrió de la trobada—, Francis Talbot —comte de Shrewsbury— i Richard Lumley; i Henry Compton, bisbe anglicà de Londres, es reunien clandestinament per traçar el pla de destronament del rei Jaume II, que pretenia implantar un règim catòlic i absolutista a Anglaterra. Posteriorment, aquest grup de representants seria conegut amb el sobrenom de “els Set Immortals”.

El rei Jaume II i VII d’Escòcia era fill del rei Carles I (decapitat el 1649 durant la Revolució de Cromwell) i d’Enriqueta de França (germana de Lluís XIII de França i morta el 1669 per una sobredosi de materials pesants que prenia per a rejovenir). Però va succeir al tron el seu germà gran Carles II, que havia mort el 1685 sense descendència legítima. Jaume II es va inspirar en el model polític que el seu cosí-germà Lluís XIV havia implantat a França. De seguida va xocar amb el majoritari partit Whig (les classes mercantils i la baixa noblesa, anglicanes i defensores del poder del Parlament), trencant el fràgil equilibri pactat després de la fracassada Revolució de Cromwell i la restauració de la monarquia (1651).

En aquella reunió es va decidir derrocar Jaume II i situar al seu lloc la seva filla Maria —del primer matrimoni amb Anne Hyde—, casada amb Guillem d’Orange —stadhouder (una mena de president vitalici) dels Països Baixos independents. En la presa d’aquella decisió es va prescindir de la figura de Jaume —fill mascle del segon matrimoni amb Maria de Mòdena, que havia nascut poques setmanes abans i que amb el decurs del temps es convertiria en el líder de la facció, pretesament legitimista, anomenada jacobita—. Passades unes setmanes de la reunió de Chesterfield, Maria i Guillem desembarcaven a Anglaterra, amb material per armar un exèrcit de 20.000 efectius, i l’11 de desembre de 1688, Jaume II era derrocat i expatriat.

Jaume II es va expatriar a París, protegit pel seu cosí-germà Lluís XIV. Les dues úniques filles supervivents del primer matrimoni, Maria —que s’asseia al tron— i Anna —que anys més tard succeiria la seva germana i el seu cunyat i seria partidària de Catalunya en la Guerra de Successió—; es van quedar a Londres. Però, en canvi, la seva segona esposa, Maria de Mòdena i el seu únic fill supervivent Jaume —futur pretendent jacobita— el van acompanyar a l’expatriació. També la va acompanyar la seva amant, Arabella Churchill i els quatre fills d’ambdós: Henrietta, Henry, Arabella i James —futur duc de Berwick i el carnisser al servei de Lluís XIV i de Felip V que devastaria el País Valencià i Catalunya durant la Guerra de Successió (1705-1714/15).