En Roger Español es presenta al Senat. Puc dir, de manera demostrada, que en Roger estava a favor d’una llista unitària, d’un front on hi cabés molta, molta gent, on no es preguntés si es tenia o no carnet de partit, ni de quin. Un front d’igualtat i fraternitat on lliurement hi participessin, a la manera republicana, defensors i partidaris d’una societat sobirana. Com es van defensar les urnes l’1-O. O com ens vàrem trobar pels carrers curulls de desobediència civil, de nou, el 3-O, i mai sobra recordar-ho. Algunes ciutadanes pensàvem també que era la resposta electoral més encertada a l’amenaça d’un nou 155 i d’una sentència que, sigui com sigui, si no és d’absolució, serà rotundament injusta.
Des dels aparells de l’Estat, però, es pensa en nous enduriments del Codi Penal, en criminalitzar els CDR i en unificar totes les forces de la “llei i l’ordre” (sobre un fons molt present de repressió). Es vol fer passar també, massa perillosament, politiqueria per política, i els partits d’obediència estatal, amb més o menys entusiasme i convenciment en la croada, es llencen a aconseguir vots a la subhasta anticatalana, sense cap vergonya a dir la mentida més grossa. Mentrestant, en Roger Español, independentista i republicà, amant de la música jamaicana i admirador confés de saxofonistes com Charlie Parker, Sonny Rollins, Sonny Stitt, John Coltrane o Chris Cheek, té lloc com a candidat independent al Senat a la llista de JxC.
Ni en Roger Español s’ha fet convergent, ni votar-lo, al meu entendre, és cap pecat –ni tan sols venial– per a un bon independentista
A les darreres eleccions al Congreso (amb un resultat que no li va fer prou peça a Pedro Sánchez i ens obliga a repetir el novembre) vaig votar Roger Español en el Front Republicà. Reeditar el partit no ha estat possible, i molt menys elevar-lo per reconversió a un front unitari, però en pot quedar de tot plegat una llavor que encara que de moment pugui entristir, a la llarga dona esperança. Però el que no és gaire acadèmic –ni elegant– és fer passar rancúnia per anàlisi quan la realitat és molt més senzilla. Com escrivia fa poc l’Albano Dante Fachin, “No us vull convèncer que voteu en Roger, però de veritat l'anàlisi és 'si votes Roger Español ets un convergent?'". I, amb paciència benedictina, reblava un argument que tot i que no és del gust de molts, s’ha de tenir en compte: “Si JxC li ha ofert un lloc a Roger Español, votaré Roger Español. Si l'hi hagués ofert ERC o la CUP, votaria Roger Español”. Però –i això ho reconeix l’Albano i ho han de reconèixer els més aplicats aprenents d’enfant terrible– va ser Laura Borràs la que va compartir la visió surrealista del fet que a la cambra alta hi hagués un senador amb un saxo que mai, però que mai, votarà el 155 i que no li caldrà ni parlar per fer ben present a la resta de senadors i senadores que la violència real la va posar l’Estat. I per als perepunyetes o els trolls de les terres planes de Twitter, comparteixo aquest altre argument ‘made in Albano’: si votar Roger Español és fer el joc als convergents, com és que pocs minuts després de conèixer-se la notícia els convergents (els de veritat) no van sortir a aplaudir la seva candidatura?". Tot plegat, bones raons per aconseguir que en Roger sigui senador.
En resum, ni en Roger Español s’ha fet convergent, ni votar-lo, al meu entendre, és cap pecat –ni tan sols venial– per a un bon independentista. I molt menys per a qualsevol persona que creu que s’ha de fer front a sentències injustes amb la unitat de les respostes merescudes. Que Roger Español sigui el senador amb un saxo que recordi desobediència i música al Senat és un desafiament i un repte. I de nosaltres depèn que sigui realitat.
NOTA FINAL: Gràcies a la gran aportació de vídeos i fotografies dels moments de l’agressió es va aconseguir identificar l’escopeter responsable directe del tret de la bala de goma prohibida pel Parlament de Catalunya. (L’autor de l’ordre de disparar, com de tot el daltabaix d’insensatesa de l’1-O segueix de moment a l’anonimat.) Queda molta feina per fer i la plataforma de recollida de fons en suport a les víctimes de violència policial de l’1 d'Octubre i més la podeu trobar aquí. Totes les ajudes, des de les més petites a les més grans, són necessàries.