El 1984 Steven Spielberg ampliava les fòbies i fílies de milions de persones amb unes bestioles entranyables. Fent monades i apel·lant als nostres millors sentiments, els ninots de peluix es podien convertir en petits monstres malignes si no es complien tres regles bàsiques: no mullar-los, no donar-los menjar passada la mitjanit i no exposar-los a massa llum. Des d’aleshores, les facècies dels gremlins han anat colonitzant les cartelleres nadalenques compartint programació amb cases que són una ruïna, i versions diverses d’acadèmies de policia trastocades. De fet, un munt de metàfores si una vol entretenir-se...
A vegades, amb la migdiada, el món de ficció sembla desplaçar la realitat i ens pot semblar que gremlins ben xops ocupen escons als parlaments, o fins i tot presideixen alguna comunitat. Costa d’escatir-ho, perquè qualsevol raonament de matriu científica (tampoc cal que sigui massa brillant, n’hi ha prou que no sigui fals i s’adigui amb els fets) els treu de polleguera si s’aparta del seu món de Yupi i deixa al descobert les seves deficiències. I ja no sé si és malson o no, però m’ha semblat sentir a dir a una lideressa política que sols acceptarà que la seva comunitat sigui confinada si també se’n confinen d’altres. El mateix raonament màgic del país del mag d’Oz, on el cor pot ser un despertador, un diploma pot substituir el cervell i una medalla la valentia.
Isabel Díaz Ayuso sembla seguir la doctrina d’una ministra de Sanitat del PP, de trista memòria, que amb el Reial Decret Llei 16/2012, de 20 d'abril, “de medidas urgentes para garantizar la sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud y mejorar la calidad y seguridad de sus prestaciones” mentia i pervertia el dret a la salut i l’accés universal als serveis de sanitat. Les idees de la ministra Mato semblen renéixer ara en ajuntaments com Premià de Mar i són una vergonya imperdonable que costa vides. No s’hi val a contraposar economia i salut quan es malmet el dret a l’ensenyament i a l’atenció sanitària per un egoisme estret i el recurs primitiu a unes mesures que, a més d’inhumanes, són estúpides i cruels. La moció, segurament il·legal, va ser aprovada per la sociovergència de mal record i el reforç, com era d’esperar, de Ciutadans. I sols es pot entendre el despropòsit a manera d’ham electoral que ofèn la raó i la dignitat.
A vegades, el món de ficció sembla desplaçar la realitat i ens pot semblar que gremlins ben xops ocupen escons als parlaments, o fins i tot que presideixen alguna comunitat
Parin de preguntar-se per què a l’estat espanyol les taxes de la segona onada de la pandèmia són tan altes. Les raons que ens hi porten venen de lluny, però encara són aquí, segueixen en estat latent, i no s’aturen. Signifiquen excloure de nou de la vida a joves com el senegalès Alpha Pam a Inca, perquè quan de la xenofòbia i el classisme se’n fa ideari partidista de discriminació, sempre hi ha víctimes. No és la primera vegada que ensopeguem amb la mateixa pedra, i la salut ho pateix. Sembla que no vàrem aprendre res de la mort de Soledad Torrico, Alpha Pam y Jeanneth Beltrán.
Ara, Isabel Díaz Ayuso es pot permetre fins i tot ignorar els noms de les víctimes de la Covid i de la seva incompetència: són massa. Però s’entesta a no reconèixer el seu absurd. No cal retreure les alertes repetides del president Quim Torra, perquè els hi couen massa... Però fins i tot el ministre de Sanitat del govern espanyol, Salvador Illa, alerta que Madrid està "en seriós risc sanitari" i demana que des de la Comunitat de Madrid es revisin les decisions preses, amb el consell d'"escoltar la ciència". I qui s’atreveix ara, en el camí de llambordes i moltes banderes que porten a la capital Maragda, a repartir rellotges a qui no té cor, i diplomes i medalles a qui li manca cervell i coratge?
Quan estic acabant d’escriure aquestes línies, les autoritats sanitàries i polítiques madrilenyes segueixen enrocades, la pandèmia va creixent a un ritme alt i les mesures preses demostren com en són d’insuficients. Les xifres d’ingressos als hospitals i UCI de la capital s’utilitzen com a armes llancívoles. Però no s'escolta ni als epidemiòlegs, ni als sanitaris, ni als científics: seria tant com acceptar posar sota una llum massa brillant qui sols pot sobreviure en les tenebres. Però si no es fa, la humanitat acabarà per autodestruir-se perquè el nombre de persones que prosperen en l’estupidesa és més gran que el de gent assenyada i altruista.