Pregunta tonta: si els protestaires de la plaça de Catalunya estiguessin acampats per denunciar el desgavell ferroviari del govern Sánchez, l'alcalde Collboni permetria que es quedessin in aeternum, convertissin la plaça més emblemàtica del país en un abocador ple de merda, i impedissin que s'il·luminés per Nadal?
I si acampessin per denunciar el flagrant i insòlit desgavell immigratori a Ceuta? I si, Déu me'n guard, haguessin acampat a favor del dret a l'autodeterminació de Catalunya? I si fossin col·lectius que denuncien la corrupció i estiguessin indignats per les vergonyes dels Ábalos, Zapatero i altres alegries? I si fossin petits empresaris farts de la pressió fiscal que pateixen? I si fossin..., aleshores canviaria la truita radicalment, perquè tots sabem que Collboni permet l'acampada perquè la protesta està perfectament dissenyada per anar a favor del PSOE i dels sospitosos coneguts de la seva corda. No oblidem que han manipulat de tal manera el problema de l'habitatge que han aconseguit fer oblidar que fa vuit anys que governen, que han acumulat un dèficit de 750.000 pisos en els darrers 5 anys, que sota el mandat Sánchez han desnonat 272.000 persones, i que no han estat capaços de presentar cap projecte sostenible per estabilitzar el mercat. El cas més al·lucinant —i cínic— és el de la inefable Ada Colau, que novament fa servir el drama de l'habitatge per surar políticament, ella que és l'exemple més brutal d'ineficàcia política a l'hora de gestionar el problema. Va deixar Barcelona en pitjor situació que quan la va trobar, i, tanmateix, continua venent el producte com una bona trilera. Que no ens venguin bou per bèstia grossa: això és una acampada ideològica, pensada per afavorir el vot d'esquerres, tan manipulada com la vaga general i tan allunyada dels interessos reals dels ciutadans, com ho és en general la demagògia.
Però és una protesta d'esquerres i, quan es tracta de l'esquerra, tot s'hi val, fins i tot ocupar un espai públic central de la ciutat, durant el temps que els dona la gana, emparats en una pancarta i un lema que patrimonialitzen com si fos seu. Qui són? A qui representen? Quins interessos defensen? I, sobretot, com és possible que l'alcalde de la ciutat permeti, en plena festa popular com és Nadal, ocupar indiscriminadament un espai que és de tots i que tenim el dret de gaudir sense brutícia, ni crits, ni pancartes, ni drogues, ni tot el desori que aitals acampades comporten? Ja és el súmmum que aquests que diuen lluitar contra la propietat privada acabin convertint la plaça de Catalunya en la seva propietat privada, per la cara, sense ser els representants de ningú.
Que no ens venguin bou per bèstia grossa: això és una acampada ideològica, pensada per afavorir el vot d'esquerres, tan manipulada com la vaga general i tan allunyada dels interessos reals dels ciutadans, com ho és en general la demagògia
Ara en Collboni diu que no il·luminarà la plaça perquè no vol molestar els acampats, i tampoc no podrà fer servir el magnífic enllumenat que estava preparat perquè és tan específic que no el podrà posar a un altre lloc. Qui pagarà els diners que es llançaran? Els ciutadans que hem d'aguantar els protestaires i no podrem gaudir dels tradicionals actes que es fan a la plaça? I tot això passa l'any en què Barcelona ha estat nominada capital europea de Nadal 2026, cosa la qual és encara més surrealista.
En definitiva, Collboni demostra el que ja és un costum en el seu capteniment: una manca d'autoritat preocupant i un servilisme arrossegat cap a qualsevol acte, protesta, i etcètera que faci olor de progre comunaire. Incapaç de demostrar un projecte propi de ciutat, s'arrossega entre lemes d'esquerres com si fos un home-anunci. És el que passa quan la mediocritat substitueix el lideratge.
Sigui com sigui, és una sonora vergonya haver de supeditar unes festes populars d'enorme importància ciutadana al dictat dels que criden, ocupen l'espai públic i dominen la demagògia populista. I ho fan sense representar ningú, per molt que intentin ser els "salvadors" del poble. Pensar que aquests de l'acampada tinguin solucions al problema de l'habitatge és humor negre. I a sobre, hem de pagar tots els ciutadans la seva festa. Pobra Barcelona, convertida en una ciutat desgavellada, la imatge internacional de la qual està cada vegada més deteriorada. No hi ha projecte, i no hi ha autoritat, i davant la seva absència, s'imposa la pancarta.