"Si dius la veritat, no hauràs de recordar res."
Mark Twain
Més enllà de la professió de l'imputat —que a mi no m'impressiona gens, de fet, no coneixia el seu nom abans d'aquesta innoble història— el cas Alves resulta paradigmàtic per comprovar com els comportaments de tantes persones i organismes en els delictes sexuals són importants perquè la justícia pugui fer la seva feina i rescabalar la víctima, almenys amb el càstig previst per les lleis per al violador.
Per descomptat, jo em crec la víctima. És més, en aquest cas s'ha de ser molt masclista, patriarcal, tancat de ment, cec o ignorant per no creure-la. El seu testimoni coherent, serè, precís, es veu corroborat per una plèiade de proves materials i científiques que no admeten discussió. Prova biològica, reconeixement mèdic, testimonis, càmeres, les evidències sobre la greu violació que va patir són incontestables. La presumpta no és la víctima. Em resulta tremendament indignant la profusió amb què es propaga l'adjectiu en uns casos i no en d'altres. En alguna redacció m'he hagut d'enfadar amb un propagador de presumptes. No és una broma. Jo he arribat a llegir "presumpte cadàver" perquè un redactor no es volia agafar els dits en un cas poc clar.
És en els delictes sexuals quan aquest afany de propagació es fa més intens. Quan l'agressor de Lardero va ser interceptat amb el cosset del nen mort als braços, ningú no li va dir presumpte, sinó monstre i, tanmateix, era tan presumpte com Alves, encara que volien linxar-lo. La presumpció d'innocència és un principi jurídic que protegeix un dret fonamental, el de tota persona a ser considerada innocent fins que no existeixi una condemna ferma, sobre prova legítima, practicada amb les degudes garanties, que permeti acreditar la culpabilitat més enllà de tot dubte raonable. La presumpció d'innocència no suposa un deure ciutadà ni periodístic de qüestionament de la víctima. He arribat a llegir "presumpta víctima" i això és el que a moltes dones ens indigna. Perquè Alves gaudeixi de presumpció d'innocència en el procés penal no cal que es qüestioni la víctima d'una violació. Es tracta d'una garantia de l'encausat no d'una llosa sobre l'agredida.
La presumpció d'innocència no suposa un deure ciutadà ni periodístic de qüestionament de la víctima
S'han fet bé moltes coses en aquest cas i convé destacar-ho, perquè torni a ser així en el futur. Ho ha fet molt bé, sens dubte, la víctima que va acceptar seguir tot el protocol i ha declarat les vegades que ha calgut i ha ofert tota la seva col·laboració perquè la justícia pugui obrar. Ho ha fet molt bé el personal de la discoteca —porter, cambrer, responsables— que des del primer moment es van prendre totalment seriosament la denúncia i van engegar el protocol d'agressió i la seva col·laboració total. Els protocols serveixen. Els empresaris volen personar-se com a acusació i, en qualsevol cas, han de ser militants entorn de la seguretat dels seus locals. Ho han fet molt bé els testimonis. Ho han fet molt bé els Mossos. Reconeixement mèdic, recerca de l'ADN al lloc dels fets, a la roba, visualització de les càmeres, pressuposo que custòdia exquisida de les proves. Ho ha fet molt bé també la instructora i el ministeri fiscal. Ho van fer bé esperant que el futbolista fos a Espanya i en els passos de la investigació.
Amb aquest cas paradigmàtic podem veure la importància que té la declaració d'un sumari com a secret i per què hauríem de lluitar perquè no es filtri tampoc a la premsa el contingut. En un conflicte de drets és més important la contribució a la constitució de la prova contra un agressor sexual que els clics i les exclusives que es puguin obtenir. Això, almenys en la meva època, era de manual. Recordeu que es va començar dient que Alves declararia voluntàriament "per uns tocaments sota la roba"? Allà comencen les seves declaracions plenes de mentides i d'incongruències amb les proves materials que apareixen a les interlocutòries. Del "no la conec", al "va ser ella la que se'm va tirar a sobre". L'acusat té dret a no declarar en contra seu, però això no obvia el fet que mentir sobre qüestions que estan corroborades no et pot ajudar en res i va destruint la teva credibilitat; la d'Alves és al fang. Aquest embolic de falsedats en el qual s'ha enredat ell mateix, també constitueix una manera d'apropar-nos al seu veritable paper en el delicte i així ho considerarà la jutgessa.
S'han fet bé moltes coses en aquest cas i convé destacar-ho, perquè torni a ser així en el futur
No ho va fer bé, sens dubte, la primera advocada mercantilista que el va acompanyar a comissaria. Cap penalista no l'hauria deixat declarar sense conèixer el contingut de les diligències practicades. És de primer d'advocacia. Ara han fitxat un top, Cristóbal Martell, que ho té dificilíssim per desfer el que acabo d'explicar. Una quarta declaració en la qual assumeixi els fets que no són discutibles i intenti atenuants o l'establiment d'una difusa creença de l'imputat en un estrany consentiment? El lletrat Martell és famós per no sortir a les fotos i per la seva especialitat a aconseguir acords abans d'arribar a judici. En això últim també ho té fumut. Una víctima que ja ha afirmat que renuncia a la responsabilitat civil derivada del delicte no sembla una víctima amb qui es pugui jugar al joc dels calés. Encara que la Fiscalia —que ens està acostumant a conformitats molt boges com la d'Estepona— ho acceptés, sense el plàcet de l'acusació particular de la víctima no hi ha res a fer. Per allà va fumut també.
Veig titulars que recorden que el primer objectiu serà intentar canviar la presó provisional sense fiança per un altre tipus de mesures menys costoses. Realment complicat. Recordem que el futbolista té el seu arrelament al Brasil i que el Brasil no extradeix els seus nacionals. Això significa que si fent ús del seu gran poder econòmic aconseguís sortir d'Espanya —imagineu-vos totes les possibilitats, perquè hi ha fins i tot submarins de pagament— al jutjat de Barcelona no li tornarien a veure el pèl. Deixar-lo en llibertat amb fiança o retirada de passaport amb aquest panorama?, amb la quantitat de prova que hi ha i les greus penes a què s'enfronta? No prendrem la decisió nosaltres, però, si volen un consell, no apostin per això.
No deixaré de dir-los que no m'agrada, que em sembla un símptoma de societat patriarcal, que la víctima hagi de renunciar als seus drets per no ser acusada de pessetera pels carronyaires de les xarxes i l'opinió pública. Aquesta és una altra cosa que indigna. Com si les víctimes només pensessin en els diners per afirmar la seva culpabilitat i els que són fora i gaudeixen de la fortuna de l'estrella no tinguessin motius comptants per defensar la seva innocència. Molt mal recurs és també considerar que aquesta gent de renom s'ha d'anar apartant les dones i, per tant, no tenen necessitat de violar. Com si això fos qüestió de sexe i no de poder, com si poder obtenir tot el que vols just quan ho vols i sense que t'ho puguin negar no fos prou esperó en aquest món de narcisistes.
El cas Alves ho té tot. Fins i tot la justícia que, sens dubte, es farà.