En els anys en que s’estava coent el referèndum de l’1-O de 2017, els grups d’interès econòmic català feien sovint crides a abordar políticament el conflicte entre Catalunya i Espanya. Des del reconeixement que hi havia coses en la relació que grinyolaven (finançament, inversió pública, gestió d’infraestructures,...), s’apostava per vies de solució que corregissin dèficits històrics i que alhora no posessin en perill la unitat d’Espanya. Tot això va resultar estèril. La política va fer cas omís dels grups econòmics. A mesura que s’acostava el referèndum i davant l’actitud completament tancada per part del govern de Madrid, la majoria d’aquests grups es van posar del bàndol de qui tenia més força. Entre ells bona part de les empreses de l’Ibex 35 amb seu (llavors) a Catalunya.

Com se sap, l’Ibex (li’n direm així) és una mesura estadística en forma d’índex, que s’utilitza per a conèixer l’evolució de la borsa a Espanya a través de les empreses més grans que hi cotitzen. No es tracta d’una organització empresarial formalitzada, per bé que en l’argot econòmic popular hom s’hi refereix com a una mena de grup d’interès de les grans corporacions.

Arran de l’1-O, l’Ibex català (i no diguem el de la resta de l’Estat) ha fet seguidisme de l’estratègia de l’Estat per a reprimir i castigar els “insurrectes”. Per la seva gravetat, recordem que aquesta estratègia ha consistit en apallissar persones pacífiques que anaven a votar, en empresonar líders polítics sense judici, en obligar a l’exili a d’altres, en intervenir les finances de la Generalitat com a pas previ, en liquidar formalment l’autonomia, en pressionar empreses perquè canviessin la seva seu social, en facilitar-ho amb decrets, en no acceptar els resultats de les eleccions del 21-D, en perseguir idees, en liquidar la separació de poders i, en definitiva, en instal·lar-se en un context de qualitat democràtica que acosta Espanya més a Turquia que a la UE. El 155 n’és el símptoma.

L’Ibex dirà que hi pot fer poc per resoldre un problema de naturalesa política com el que té l’Estat espanyol, però amb la seva actitud ha beneït i ha invertit així en el 155, segurament perquè garanteix la unitat de mercat i en general l’estabilitat que busca el món dels negocis. I alhora, perquè s’ha d’estar bé amb el món de la política, sobretot quan parlem d’empreses que pertanyen a mercats regulats i a empreses dependents de contractes amb l’Estat.

A Rivera li agrada la brega i somia a massacrar el catalanisme

Però es que ara l’Ibex està fent un pas més. És vox populi i així ho recullen els mitjans, que el seu candidat de futur és l’Albert Rivera, un polític que manté una cursa oberta amb Rajoy per veure qui la fa més grossa amb Catalunya. Si aquest home d’addiccions reconegudes, entre les quals la del seu odi als catalans, és l’aposta, francament és un error. Si les empreses de l’Ibex volen passar pàgina del partit corrupte per excel·lència i volen estabilitat pel món del negocis, que es decantin per gent menys bel·ligerant, que a Rivera li agrada la brega i somia en massacrar el catalanisme. I això, per l’Ibex, és una mala inversió. Això a banda que per a unes empreses que es preocupen tant per la Responsabilitat Social Corporativa, no estaria de més que incloguessin en els seus inventaris de bon comportament amb la societat el de ser respectuosos amb la democràcia, deixant de fer la gara-gara als repressors reals i potencials.

Modest Guinjoan és economista