Divendres passat, 15 d'agost, es va produir una esperada trobada entre Donald Trump i Vladímir Putin a Anchorage, Alaska. Una fita en el conflicte que fa tres anys que assola Ucraïna, però també en les relacions internacionals, que mostra l'obertura cap a nous camins. El simple fet de la trobada ha desencadenat ja tempestes d'opinió, tant en l'àmbit polític com el mediàtic. El que estem veient en aquests temps suposa també la caiguda, com un castell de cartes, dels relats interessats que ens han anat posant entre pa i pa de manera inaguantable els últims anys.

Des de la dissolució de l'URSS és la primera vegada que Putin posa un peu a sòl nord-americà. I ho fa amb catifa vermella, sent rebut amb entusiasme, cosa que durant l'època de Biden era impensable, quan Putin era un sanguinari assassí, segons el president dels Estats Units. Més impensable, si és possible, era el fet d'apostar per la pau, de posar fi a una incessant massacre d'innocents. Trencar el relat bel·licista i infantil que han anat entonant a cor des de l'Administració Biden, la Comissió Europea i els diferents líders occidentals sense criteri ni coratge semblava de ciència-ficció. Encara que el fet és que veient ara els cops de volant als discursos, començant pel mateix secretari general de l'OTAN, sembla més aviat que estem davant d'una comèdia.

Perquè ara Rutte no veu amb mals ulls que Ucraïna es quedi sense bona part del seu territori. Recorden quan aquesta mateixa organització donava suport a un Zelenski que es negava pel civil i el militar a parlar amb Putin, quan s'omplien la boca sobre la incorporació de Kíiv a l'aliança, fins i tot a la Unió Europea? Doncs de moment tot això ha saltat pels aires, i on van blat ara diuen ordi, és a dir: que amb Putin cal parlar, que Kíiv no entrarà de moment a l'OTAN, ni a la UE. Encara més, li estan començant a caure pals, com si fos una pinyata, per ser un Estat corrupte fins a la medul·la. Una cosa que, per cert, se sabia des del principi, però que ara resulta massa greu per a les autoritats europees, tan netes i tan hipòcrites.

De moment, se suposa que la reunió no va produir cap acord sobre Ucraïna. O, almenys, això és el que ens han volgut presentar com a veritat oficial. A parer meu, és evident que l'assumpte fa mesos, si no anys, que està acordat i que és qüestió d'anar avançant en els seus interessos per anar deixant anar llast. I pel camí, aniran caient els que hagin de caure. Res de nou sota el sol.

El pont que s'ha creat a Alaska no ens agafa a prop. I per interès dels que paguem les factures, i posem els morts innocents, valdria més tenir gent que parli en nom nostre amb una miqueta de cap i bastant més decència

Diuen alguns analistes que un dels efectes més notables d'aquesta trobada a Alaska ha estat el canvi de la imatge pública de Putin en l'esfera internacional. Es creuen que la imatge d'aquest mandatari havia estat si fa o no fa semblant a la d'un "pària". Entenc que desmuntar el relat comporti fer salts complicats. Però qui de veritat hagi pogut veure Putin com un "pària" en algun moment, no està pel que toca. Com el Senyor Lavrov, un ministre d'afers exteriors que per a Espanya el voldria. I no dic ja la seva portaveu, Maria Zajarova, un dels actors polítics que més interès em genera.

Recomano abandonar els relats bastos i sortir a veure la realitat amb ganes de comprendre el que realment passa. No auguro èxit a l'empresa, però sens dubte resulta prou més interessant que continuar mastegant l'engrut immenjable que ens ofereixen gairebé tots els mitjans de propaganda que ens bombardegen diàriament. I no cal dir ja les farinetes de bestieses perilloses que repeteixen com a lloros els adotzenats polítics que ens toca mantenir.

La presència de Putin a sòl nord-americà mentre Ucraïna continua sent atacada pel seu exèrcit és, ni més ni menys, que un suport de l'enemic més gran de Rússia durant tota la història. I deixa clar, a més, que serà Rússia qui decideixi com i quan acaba tot això, per si algú no ho havia entès fins ara. Potser, en aquest moment de desmuntar els falsos relats, l'opinió pública acaba per assabentar-se del que va ser realment el Maidan, allà per 2014, i què passava a la Ucraïna que Zelenski volia governar quan era candidat. Aquesta on, segons ell, es podria parlar rus, llengua que ell va utilitzar fonamentalment tota la seva vida.

Però potser el més important, per a nosaltres, no sigui la presència de Putin, el lideratge de Trump, sinó la gran absent en tot aquest greuge. Em refereixo a la UE, l'altra presumpta gran potència, a la frontera de la qual s'està produint la guerra de la qual els altres dos parlen. Europa ni està ni se l'espera. I algú potser també descobreix ara que aquest és, precisament, el paper de la Unió: franquícia dels Estats Units que només compta quan es tracta de disparar-se un tret al peu i fer-se la idiota. Com va fer quan va explotar el Nord Stream, com va fer quan Rússia va entrar a Ucraïna, i com va fer al Maidan. Europa no té cap sobirania, dirigida aparentment per una colla de nans mentals que es passen el dia cremant diners públics mentre es comporten com una casta de noblesa ultrademòcrata. S'han convertit, senzillament, en una tropa de representants dels interessos privats que intenta fer-nos creure que negocien pensant en l'interès del comú dels mortals. Perquè fan els seus negocis amb els nostres diners, fonamentalment.

Europa ha estat matussera i responsablement criminal amb l'ocorregut a Ucraïna, igual que a Gaza. Von der Leyen i els seus minions, com Borrell o Sánchez, han demostrat ser el més inútil per als nostres interessos, els de la ciutadania. I haurien de postular a l'Òscar pel paperot que interpreten, canviant cada quart d'hora. Ara, quan tot això s'arregli entre els EUA i Rússia, quan els BRICS es posin a fer negocis amb l'imperialisme ianqui, Europa quedarà com la xafardera dolenta de la comunitat. Aquesta que s'apunta a qualsevol xafarderia amb tal de malmetre i que, al final, queda malament amb tothom, mentre els problemes es resolen. Aquesta amb qui ningú no compta. Aquesta som nosaltres.

El pont que s'ha creat a Alaska no ens agafa a prop. I per interès dels que paguem les factures, i posem els morts innocents, valdria més tenir gent que parli en nom nostre amb una miqueta de cap i bastant més decència.