Ahir, just quan el president del Parlament Roger Torrent i Carles Puigdemont, el president de la Generalitat deposat pel tripartit del 155, estaven reunits a Bèlgica, la Guàrdia Civil va tornar a escorcollar la seu del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i els locals de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. Es veu que aquests escorcolls es fan per ordre del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, i formen part de la peça secreta que va obrir aquest magistrat la setmana passada. Tot apunta que Llarena estaria provant de demostrar que les entitats cíviques sobiranistes van estar implicades en el finançament “il·legal” del referèndum de l’1-O. El jutge fa que la Guàrdia Civil grati sota les pedres per tal d’acorralar els líders del sobiranisme. Busca correus electrònics per fer el que ja van fer amb Francesc Homs quan van inhabilitar-lo.

Però “la notícia del dia”, com va assenyalar la periodista Bea Talegón en una encertada piulada, no era ni la reunió dels dos presidents a Brussel·les, ni que aquesta fos entorpida per un “lockout patronal” per tancar la delegació de la Generalitat a la capital belga. Tampoc no eren notícia els escorcolls ordenats per un jutge de l’Audiència Nacional o bé les citacions que el jutjat núm. 13 de Barcelona està enviant a diversos funcionaris del Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència per prendre’ls declaració. No, aquestes no van ser les notícies més destacades del dia d’ahir. N’hi va haver una altra, de notícia, que en un altre país hauria provocat la caiguda del govern del Mariano Rajoy, si és que a Espanya hi hagués uns partits d’oposició que estiguessin més preocupats per la democràcia que no pas per compartir el patriotisme autoritari del PP. L’Espanya cañí no té remei i la premsa s’ha convertit en l’aparell de propaganda del nacionalisme xenòfob que difonen plataformes com la FAES o fins i tot organismes oficials com el Real Instituto Elcano, un think-tank d’estudis internacionals i estratègics que presideix Emilio Lamo de Espinosa (com es repeteixen els cognoms, oi?) i dirigeix Charles Powell, un historiador conservador que és professor al CEU San Pablo, una universitat privada que depèn de l’Asociación Católica de Propagandistas (ACdP). Els catalans paguem les misses perquè tota aquesta gentola emeti informes que a la fi van contra una part dels espanyols (o almenys això és el que diuen ells que som).

L’Espanya patriòtica del PP té aquesta singularitat, que és la corrupció

La notícia d’ahir, el que realment hauria de preocupar la vella i la nova esquerra, i fins i tot als membres d’aquesta mena d’Aliança per Espanya, que recorda l’alemanya, que és Ciudadanos, és la confessió de Ricardo Costa sobre el finançament il·legal del PP. Això sí que és una gran notícia. Costa, ex-secretari general del PP valencià, va reconèixer ahir que és cert que el seu partit va finançar amb diner negre els actes de la campanya electoral per a les municipals i autonòmiques de l’any 2007, a través d’aportacions dels empresaris que tenien adjudicacions amb la Generalitat Valenciana. L’ex-número dos dels conservadors valencians va afirmar, a més, que les decisions més importants sobre la campanya electoral les prenia el president del partit, Francisco Camps, en aquell moment també president de la Generalitat Valenciana, amb un equip al capdavant del qual hi havia l’exvicepresident Vicente Rambla. Així mateix, Costa va declarar que la decisió que els actes electorals els organitzés l’empresa Orange Market, de l’entramat Gürtel, corresponien a Francisco Camps. Més clar, l’aigua. No sé si la Fiscalia ha arribat a un acord amb Costa, perquè tot i que li demana 7 anys i 9 mesos de presó, tanmateix ell ha reconegut els fets que se l’imputen en l’acusació i ha esquitxat més gent, ja que segons ell va ser un altre exvicepresident valencià, Víctor Campos, qui li va mostrar sobres amb diner negre provinent d’empresaris i obtinguts per encàrrec de Francisco Camps i de l’expresident de les Corts Valencianes Juan Cotino. Ho havia negat durant anys, però al capdavall Costa ha confessat.

Molts independentistes catalans volen marxar d’Espanya perquè és la manera més ràpida i natural de desfer-se del PP

L’Espanya patriòtica del PP té aquesta singularitat, que és la corrupció. Se serveix del procés català per emmordassar l’oposició, que calla atemorida pel voleiar de banderes espanyoles que inunda Madrid i Sevilla. Només Podemos alça de tant en tant la veu, però ho fa amb la boca petita. Per silenciar els efectes d’una corrupció que ha convertit el PP en el partit europeu amb més encausats per presumptes delictes de finançament il·legal, les notícies sobre Catalunya són un bàlsam per reparar el descrèdit d’Espanya. A Catalunya, en canvi, des del 9 de novembre del 2015, data en què cada any Nacions Unides celebra el Dia internacional contra la Corrupció, les organitzacions polítiques llavors amb representació parlamentària i diverses organitzacions ciutadanes, entre elles l’ANC i Òmnium, es van comprometre a impulsar un Pacte Social contra la Corrupció a partir d’un decàleg molt senzill. El propòsit és evitar els casos de finançament il·legal dels partits, que a Catalunya ha afectat el PSC —Filesa—, UDC —cas Treball— i CDC —cas Palau— i, alhora, de garantir la independència dels diversos òrgans i autoritats de control, incloent-hi els mitjans de comunicació públics. Quin contrast! Aquí es va començar a fer els deures just quan arrencava una de les legislatures més complicades, estroncada pel 155, a Espanya, per contra, encara neguen la major.

És veritat que el procés sobiranista ha esdevingut l’arbre que no ha deixat veure el bosc del que ja s’ha estat fent en el camí cap a una república realment democràtica, eficient i lliure del lladronici que han protagonitzat molts polítics. No s’hi valen excuses. Molts independentistes catalans volen marxar d’Espanya perquè, com ha quedat més que comprovat, és la manera més ràpida i natural de desfer-se del PP, un partit que a Catalunya és marginal. Els tribunals estan demostrant que allà on el PP ha tocat poder, l’ombra de la corrupció ha enfosquit la política. L’Espanya patriòtica esgrimeix la llei, fins i tot ho va tornar a fer ahir a Davos el seu Rei, per perseguir polítics que tenen un projecte polític, la independència de Catalunya, permès en els programes electorals dels partits sobiranistes catalans. La corrupció, a Espanya, és una norma que escandalitza poc. Per això Costa va anar a declarar a l’Audiència Nacional amb total llibertat, agafat de la mà de la seva dona, mentre que els líders sobiranistes catalans estan empresonats i reben un tracte carcerari inhumà. Crec que era Honoré de Balzac qui va indicar que les lleis injustes són la teranyina a través de la qual passen les mosques grans i on les més petites queden atrapades. El patriotisme del PP és la gran mosca tse-tse que ha adormit l’esquerra espanyola i molts jutges.