Vaig llegir a Twitter un gag del programa dels Òscars, La competència, aquell que s’anuncia tot dient: “De dilluns a divendres, de 12 a 13 h. A RAC1. Un programa d’humor basat en fets reals”. Al programa d’abans-d'ahir van deixar anar el següent: “Zoraida: Bon dia. Ha trucat vostè a la Generalitat de Catalunya. Per consultar els números guanyadors de la loto 6/49, premi 1. Per qualsevol altra consulta sobre temes més importants, truqui directament a Moncloa”. El gag pot ser interpretat de moltes maneres. Podria ser una crítica a la Generalitat o podria ser que fos rabiosament independentista, ja que posa de manifest la insuficiència de recursos amb els quals compta el govern català, que va haver d’inventar-se una loteria que, segons la propaganda i la llei, “destina el 100% dels seus beneficis a programes socials”. Coses de l’època de l’autonomisme per suplir la manca crònica de finançament i el dèficit fiscal.

Però vivim uns moments que no són especialment propensos a l’humor. La pandèmia i la repressió no s’atura. Però com que jo soc d’aquelles persones que creu que tot és política, incloent-hi l’humor, fer crítica val per a tothom. Polònia és el paradigma de programa humorístic de televisió que no pretén tan sols divertir, sinó que intenta descaradament modificar la percepció de la gent sobre persones, situacions, i inclús distorsionar la realitat. Com va escriure ja fa uns anys l’estimat Josep Fontana a la revista Afers, la unanimitat no existeix i, en conseqüència, la neutralitat, tampoc. Els guionistes dels programes d’humor tenen ideologia —feixista, d’esquerra o liberal—, i l’aboquen en el seus gags. La realitat és sempre molt complexa. Deia Anaïs Nin que no veiem les coses tal com són, sinó que les veiem tal com som nosaltres. No li faltava raó. Per això de vegades les enquestes i les estadístiques són bones. Ens allunyen de la mera opinió.

Per saber que la gent està preocupada no em calia recórrer a cap enquesta, però avui he rebut un resum del GESOP sobre l’opinió ciutadana davant la Covid-19 i les xifres són aclaparadores: la suma dels que estan molt o bastant preocupats és d’un 85,2% respecte dels 1.600 enquestats. Molta gent. Tot i que els que opinen que d’aquí a quinze dies estarem pitjor baixa una mica, fins al 83,4%, la preocupació continua essent molt alta. A la pregunta de com se sent de cara al futur, passa com amb l’opinió de la gent sobre la independència. Els resultats són ajustats: el 53,7% dels enquestats són poc o gens optimistes sobre el futur i un 44,7% està esperançat. Ja ho veuen, cadascú que faci la correlació que vulgui respecte a actituds polítiques. Però el 73,8% d’enquestats responen que tenen poca a cap mena de confiança que d'aquí a un any la situació econòmica hagi millorat. Només el 24% veu una mica (19%) o molta (5,2%) llum al final dels dotze mesos. Pinten bastos.

Malgrat tot el pòsit de confiança en el Govern de la Generalitat de la ciutadania, segons com gestioni aquesta segona onada de la pandèmia, el crèdit podria esgotar-se-li fàcilment

La darrera enquesta sociopolítica del CEO acaba de perfilar quina valoració fan els ciutadans de Catalunya de les institucions en la gestió de la pandèmia. De les 14 institucions per les qual es pregunta, les quatre primeres són Mossos d’Esquadra (1), els ajuntaments (2), l’OMS (3) i el Govern de la Generalitat (4), que té una mitjana de valoració del 4,87, per damunt del 4 que es considera un suspens. El Parlament de Catalunya ocupa el sisè lloc, els mitjans de comunicació el novè, el govern espanyol el desè i els partits el dotzè. L’Església catòlica i la monarquia ocupen els dos darrers llocs, respectivament. Per tant, els de La competència, s’erren. Potser les coses “importants” estiguin centralitzades a Madrid, però els ciutadans d’aquest país confien en el seu Govern i, valga’m déu!, en els Mossos que tothom critica —els que posen multes a qui se salta el cobrefoc (vulgarment: toc de queda)—, i en la Guàrdia Civil i la PN, que assoleixen la mateixa mitjana que el Govern. La diferència és que un 61,6% dels enquestats han puntuat el Govern amb un 5 o més i, en canvi, la GC/PN obté el 5 o més del 55,5%.

Segons una definició estàndard del que significa governança, aquesta seria la manera de governar que es fonamenta en la interrelació dels organismes encarregats de la direcció política d’un territori i la societat civil, per tal de donar més poder, autoritat i influència a la ciutadania a l’hora de prendre decisions que afecten directament la vida pública. També s’aplica al bon govern en societats complexes, globalitzades i interdependents. Tots els governs s’omplen la boca amb el mot governança, però sovint no l’apliquen. La pandèmia ha posat a prova la relació entre governs i societat civil, entre conselleres i consellers i professionals.

El mateix CEO ens aporta dades sobre com la ciutadania valora els grups de professionals que actuen davant la pandèmia en una escala del 0 al 10, on 0 és molt dolenta i 10 molt bona. Els resultats són inapel·lables: 1. Personal sanitari (9,19) i 3. Científics (8,12). Els polítics, per contra, ocupen el darrer lloc —entre vuit— i només obtenen una mitjana del 3,45. Això vol dir que el Govern tampoc no hauria de cantar victòria. Malgrat tot el pòsit de confiança en el Govern de la Generalitat de la ciutadania, segons com gestioni aquesta segona onada de la pandèmia, el crèdit podria esgotar-se-li fàcilment. El que sembla força irrecuperable és que els catalans i les catalanes confiïn en la Moncloa per a “temes importants”. Els periodistes també haurien d’anar amb compte, perquè se situen en el sisè lloc amb una mitjana del 5,40. Quan el quart poder trontolla i també trontollen els governs, mentre que els cossos de seguretat obtenen les millors puntuacions, és que no anem bé. Potser si els polítics i els periodistes qüestionessin menys els professionals, les coses anirien millor.