La Conferència de Presidents autonòmics al Palau de Pedralbes va quedar completament eclipsada pel vestit vermell de la presidenta Ayuso. Isabel Díaz Ayuso va avisar d’avançada, arribaria i marxaria; i així ho va fer. I malgrat la manca de sorpresa, va focalitzar i capitalitzar tota l’atenció mediàtica d’un esdeveniment que tenia coses molt més importants a destacar. Cap de bona, si voleu, però més importants. Començant per què acaba sent “el finançament singular” i en què es diferenciarà de l’habitual “café para todos”, que vol dir sempre per tothom menys per Catalunya; o, el perquè era Felip VI qui presidia la reunió.

La presidenta madrilenya tenia la frase preparada, sobre fer-la sentir estrangera a casa seva, malgrat que sembla que no va tenir problema amb altres llengües fins que va arribar el torn de l’eusquera i al català i ja va aconseguir el dia mediàtic arreglat a la seva conveniència. Ara bé, la vaig veure a la manifestació de diumenge i no vaig trobar que tingués la mateixa garra, no és que Feijóo en tingués més, però l’acte va ser fluix no només per l’assistència sinó per la manca d’energia renovada en la proposta contra Sánchez i contra els nacionalismes que no siguin el seu.

Malgrat aquesta capacitat que té Ayuso de centrar l’interès, trobo que perd pistonada; que ella mateixa ja no està a l'altura del personatge

Repeteixo, malgrat aquesta capacitat que té Ayuso de centrar l’interès, trobo que perd pistonada; que ella mateixa ja no està a l'altura del personatge. Cada vegada és més incoherent en els seus discursos, fins i tot quan només els llegeix, perquè no sap on són les comes. I comença a no tenir clares les mateixes consignes de les quals fa bandera, i més d’una vegada les diu a l’inrevés o de dues en fa una; sense que es pugui acabar d’aclarir el que vol dir. Se li nota molt a les entrevistes que agafa i gira les seves mateixes paraules, amb la qual cosa el missatge és diferent; de vegades se n’adona i altres no, però si ho fa i ho intenta arreglar encara resulta pitjor, més confús. Ahir li va passar a Espejo Público, sense anar més lluny!

Cada vegada costa més trobar sentit a les seves paraules i passar per alt com s’arriba a embolicar amb elles. Sembla una mala actriu, com a mínim s’hauria de saber el paper. Sé que els analistes polítics diuen que és Feijóo qui té els dies comptats davant d’ella, però per a mi Ayuso està a la corda fluixa i ella ho sap, malgrat les seves majories absolutes; perquè té massa a prop cada vegada més marrons grossos conseqüència de la seva mala gestió. Em sembla que està nerviosa i de fet hauria d’estar-ho, per molt que no es tingui en compte l’ombra allargada de la seva parella als jutjats, el cas de les morts a les residències de la Comunitat de Madrid durant la pandèmia és del tot escandalós. A València, el cas de la DANA el vam veure en directe, aquest no, però les xifres deixen molt clar que el que es va fer també va ser una barbaritat. Per dissort tenim clar, però, que el que compta ara són els vots a les urnes i no pas els cadàvers que queden pel camí; però ja veurem, perquè la gent no ho deixa córrer quan ha perdut els seus.