Espòiler: sí. El xava, pels que no ho sabeu, és el parlar propi d’algunes zones de Barcelona; tot i que actualment, de parlants de xava, a causa de les migracions que hi ha hagut els darrers anys dins el territori català, n’hi ha per tot arreu, fins i tot a Olot (i ja sabeu què passa a Olot: qui no carda a Olot...). El xava és un català que, per motius polítics i socials, ha rebut una forta influència del castellà, per això molta gent també l’anomena catanyol. Als parlants d’aquest dialecte estrany del català, se’ls anomena xaves, pixapins (per l’afició que tenen a pixar als pins), de Can Fanga, camacos (perquè quan surten de Barcelona tot ho troben maco)... Com que us veig molt interessats en el tema, us diré quins són els dos trets lingüístics principals per poder detectar ràpidament un parlant de xava i sortir corrents abans no sigui massa tard i afecti el vostre català immaculat: en primer lloc, eliminen les consonants sonores —perquè m’entengueu, en comptes de dir: "Al juny, la falç al puny", diuen: "Al iuny o al txuny, la falç al puny"— i, en segon lloc, de totes les vocals del català, només utilitzen la a, la resta de vocals no els interessen per a res —si els entenen amb la a, per què han d’utilitzar la resta de vocals?, tot això que s’estalvien—. El dia que vaig sentir per primera vegada una persona parlant xava, vaig pensar: "Quina aberració! Aquesta pobra noia deu tenir algun problema a la boca, segur que li deuen haver tret els queixals del seny i per això parla així". La sorpresa me la vaig endur quan vaig saber que ningú li havia arrencat els queixals del seny, sinó que aquesta era la seva manera habitual de "parlar". No podia ser, no podia ser real, aquella noia tenia la boca oberta de bat a bat i no deixava passar cap vocal que no fos la a. Sé que us sembla impossible que algú pugui parlar d’aquesta manera, però us juro que és veritat, tenia la boca tan oberta que podia veure com li dringava la campaneta. Tenia una mandíbula molt reforçada, suposo que de tant tenir la boca oberta. Per algú que ve de la Catalunya Vella, un esdeveniment com aquest et pot marcar de per vida. Després d’aquell impacte lingüístic, no vaig poder ingerir res durant dies, em va quedar l’estómac tancat. Sabeu què és estar més de cinc minuts sense sentir vocals neutres? Potser a algú de la Catalunya Nova no l’hauria afectat tant, però, a mi, aquella experiència tan desagradable em va doldre fins a l’os sacre.

Per un moment em vaig imaginar un territori català on només es parlava xava i vaig entrar en pànic. Tots els catalans amb la mandíbula desencaixada de tant dir la vocal a

És ben cert que no aprecies les coses fins que les perds. Per un moment em vaig imaginar un territori català on només es parlava xava i vaig entrar en pànic. Tots els catalans amb la mandíbula desencaixada de tant dir la vocal a. Què seria de nosaltres sense la resta de vocals? Què faria la gent d’Olot sense poder utilitzar mai la o? On dirien que viuen? a Alat? Clar, a Barcelona ho tenen molt fàcil, diuen Barçalana i es queden tan amples; però i a Vic, Tivissa o Reus? Què han de dir? Vac, Tavassa i Raus? No ho veig gens clar. Plantem-nos tots ara que encara hi som a temps, no podem permetre que aquesta aberració tiri endavant.

Avui us he fet un petit vídeo on apareix una parlant de xava perquè pugueu detectar-los pel carrer i ensenyar-los a usar la resta de vocals abans no sigui massa tard i quedem tots amb la mandíbula desencaixada.