L'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, ha promès que es banyarà al Sena abans que comencin els Jocs Olímpics de París el 26 de juliol. Justament, amb una cerimònia inaugural que es farà a la vora del riu. Aquesta promesa, per cert, ja la va fer Jacques Chirac i no la va complir. Ara se suposa que Hidalgo sí que ho farà perquè la idea és habilitar tres zones de bany. O sigui, que no farà com Joan Gaspart, que va dir que es banyaria al Tàmesi i només es va mullar els peus. Cosa que no m’estranya. No que no complís, que també, sinó que no es banyés a un lloc en què no saps si podràs sortir viu i sa. El cas és que s’acosten els jocs de París, gran esdeveniment per recuperar la grandeur de França, i veurem desfilar banderes que són l’apoteosi del nacionalisme dels estats. I l’esport espanyol no hi arriba gaire bé. Per un tema que, justament, té molt a veure amb el nacionalisme. Espanya hi arriba després d'un comunicat de l'Agència Mundial Antidopatge (AMA) en què posa en dubte la feina feta per la Comissió Espanyola per a la Lluita Antidopatge en l'Esport (CELAD). Bàsicament per què creu que ni és de lluita ni és d’antidopatge. I, se suposa que per evitar sancions internacionals, el govern espanyol ha demanat la dimissió del director del CELAD José Luis Terreros. Recordeu el nom. Si no, el faran fora. Ha dit el president del Consell Superior d'Esports, José Manuel Rodríguez Uribes: "No podem consentir la més petita sospita en relació amb la lluita contra el dopatge". A bona hora.
Diuen que quan Jaime Lissavetzky, secretari d'Estat per a l'Esport, li va explicar l'Operació Puerto al seu amic Alfredo Pérez Rubalcaba, aquest li va demanar que s'assegurés de minimitzar-ne les conseqüències.
El cas és que el ministeri, ara d'Educació i Esport, té un dossier de 80 pàgines on es destaquen suposades irregularitats en controls i casos de dopatge que no van ser sancionats. Informe que ja té la Fiscalia. No sembla que per massa voluntat pròpia. Perquè, atenció el que diu l’AMA: "És alarmant la inoperància del govern d'Espanya en el compliment del Codi Mundial Antidopatge. Si no s'aborden ràpidament i eficaçment aquests problemes, hi haurà conseqüències importants". Cosa que no és nova: “Coneixem bé els problemes profundament arrelats a l'antidopatge espanyol”. I tant si ho coneixen. Per exemple, el 2012, l'AMA va sancionar un laboratori de Madrid i es va parlar de més de 800 formularis de control de dopatge incorrectes. Aleshores, el subdirector general d'esport i salut del Consell Superior d'Esports era... José Luis Terreros. A qui Mariano Rajoy va premiar com a... responsable de l’antidopatge. Rajoy. El mateix que va dir sobre el ciclisme: “a ver, si todos se dopan, ¿dónde está el problema? Al final el que gana sigue siendo el mejor”.
I ho coneixen perquè ara farà 18 anys de l'Operació Puerto, que va desarticular una xarxa de dopatge liderada per Eufemiano Fuentes a base de transfusions de sang a ciclistes, però també a esportistes d’altres disciplines. Allò va quedar en no res... perquè el dopatge no era delicte a Espanya. Però es pot considerar que sense aquest cas, Lance Armstrong continuaria tenint els seus set tours. El seu company Tyler Hamilton va ser identificat com a client de Fuentes. I la seva confessió el 2011 va permetre la investigació als Estats Units. Girona va ser assenyalada com a emplaçament habitual de dopatge. No és que Armstrong estigués enamorat de la ciutat, que potser també; és que Espanya era un paradís per al dopatge. Diuen que quan Jaime Lissavetzky, secretari d'Estat per a l'Esport, li va explicar l'Operació Puerto al seu amic Alfredo Pérez Rubalcaba, aquest li va demanar que s'assegurés de minimitzar-ne les conseqüències. No es podia posar fi a la marca de prestigi mundial dels esportistes espanyols. Espanya no estava preparada perquè el seu esport estigués drogat. Doncs això.