Quan els ciutadans s'enfronten a la justícia ho fan amb una sèrie d'expectatives i, totes estan orientades a sortir-ne ben parat del problema en qüestió confiant, també, que les coses funcionin de manera que els seus drets estiguin garantits; és a dir, hi ha una relació directa entre expectatives i garanties de procés degut. A ningú no li agradaria, ni espera, enfrontar-se a la justícia sense poder confiar-hi o sense tenir expectatives de sortir airós de la situació.

Les garanties que un sistema processal modern i democràtic ofereix als ciutadans que es vegin obligats a comparèixer davant de la justícia són múltiples, però, sens dubte, les principals serien la garantia, o dret, de disposar d'un jutge imparcial, la garantia, o de dret, de poder defensar-se i la garantia, o dret, que el resultat no estigui prèviament establert; aquest tipus de garanties són part d'un conjunt ampli denominat procés degut sense el qual no podem parlar de justícia en termes democràtics.

Imaginem, per un instant, que hem d'enfrontar-nos a un judici en el qual se'ns deneguen totes les proves amb què pretenem demostrar que els fets no han succeït o que no s'és l'autor dels mateixos o que els esmentats fets, per les raons que siguin, no són constitutius de cap delicte. És evident que davant de tal situació tindríem la sensació que se'ns està vulnerant el dret de defensa i que, per tant, el judici no seria just. Estic segur que això no ens agradaria.

Imaginem, per exemple, que hem d'enfrontar-nos a un judici per al qual se'ns han denegat totes les proves amb què intentàvem defensar-nos i que, a més, el resultat d'aquest ja es pot intuir per la forma que s'ha estat portant el procediment i com s'ha encaixat en funció d'interessos aliens als de l'Administració de justícia. Estic segur que això no ens agradaria.

Evidentment, davant d'un escenari d'aquestes característiques qualsevol ciutadà es rebel·laria al·legant que no s'enfronta a un judici just, a un procés amb les garanties degudes, i que els seus drets més elementals s'estan vulnerant. Estic segur que tots estaríem d'acord amb aquesta percepció i que això no ens agradaria.

Llavors, cal fer-se la pregunta següent: Per què el president Torra ha de tenir una sensació diferent si tot el que genèricament he descrit és el que li està succeint en el procés a què s'enfronta? És que el president Torra ha de tenir menys drets que la resta de ciutadans o ha de fer cas omís de totes aquestes vulneracions? Crec que tots, des d'una anàlisi intel·lectualment honesta, estarem d'acord que el president Torra, com qualsevol altre ciutadà, té un cúmul de drets que han de veure's garantits.

Al president Torra se li han denegat totes les proves sol·licitades amb arguments que no es poden qualificar de pelegrins sinó, simplement, de parcialitzats i que pretenen impedir-li defensar-se i acreditar en què consisteix realment aquesta causa i com s'ha muntat que, per cert, s'inicia amb una denúncia de la Junta Electoral Central.

La denegació de les proves juntament amb el com s'ha anat gestionant el procediment en contra del president Torra permeten aventurar el resultat final d'aquest i això ni és previsibilitat, en termes positius, ni s'ajusta a les regles del procés degut. Tots esperem que la justícia sigui previsible, és a dir, que resolgui conforme a uns criteris homogenis i que no ens ofereixi sorpreses en funció de qui siguem o a qui molestem o quina martingala electoral s'hagi dissenyat.

A la denegació de les proves, i a la forma amb què s'ha gestionat el procediment que fan previsible el seu resultat, hem de sumar-hi la falta d'imparcialitat del tribunal o, almenys, de dues terceres parts d'aquest que és més que suficient per condemnar.

Es pot estar d'acord o en desacord amb les decisions del president Torra però amb el que, sota cap concepte, no es pot discrepar és que per jutjar-lo i, si així es considera, condemnar-lo, el que no es pot fer és saltar-se les regles essencials del procediment perquè, llavors, s'haurà renunciat i abandonat, irremeiablement, l'Estat de dret

Molts no ho saben però el judici el celebrarà un tribunal compost per dos dels tres magistrats que van dictar la interlocutòria d'admissió a tràmit de la querella, interlocutòria en el qual es va determinar que els fets eren, indiciàriament, constitutius de delicte i, també, que indiciàriament apareixia com a responsable del delicte esmentat el president Torra. Ara, en el judici, aquests mateixos magistrats hauran d'establir, ja amb un nivell de certesa, si aquests fets són o no constitutius de delicte i si, amb la mateixa certesa, el responsable del delicte és el president Torra.

No cal dir que dels tres jutges que van admetre a tràmit la querella un va actuar després com a instructor del procediment; és a dir, tres el van admetre tràmit i, després, d'ells, un va preparar el procediment que, ara, jutjaran els altres dos. Fixin-se que es tracta dels mateixos fets i la mateixa persona i l'únic que varia és la intensitat amb què cal assolir la convicció, però aquesta gira entorn dels mateixos fets i persona.

En tot cas, com a ciutadans, podem estar tranquils perquè una situació així, en la qual els mateixos jutges admeten a tràmit una querella i després jutgen, no es donarà ja que això només ha succeït en el judici del procés i, ara, en el del president Torra... si és que no són tot el mateix.

Però si no es creu que aquests dos jutges estan contaminats, per falta d'imparcialitat per jutjar, llavors convido que facin una ràpida recerca sobre les insistents, innecessàries i imprudents manifestacions que, almenys un d'aquests dos jutges, ha fet en aquests últims sis mesos sobre els fets que ara haurà de jutjar. Ha expressat en diverses ocasions, clarament, la seva posició sobre aquests. Aquestes manifestacions públiques sobre els fets a jutjar sembren una ombra de dubte, fundada i raonable, sobre la falta absoluta d'imparcialitat de qui, per imperatiu legal, ha de ser i semblar equànime. S'ha perdut l'aparença d'imparcialitat o, més ben dit, ha confirmat públicament no ser-ho.

Però si res d'això no és suficient, ja avanço que haurem de parlar de presos polítics, és el que deien alguns dels cartells i, confiem, que en aquesta ocasió el president del tribunal no s'aixequi i faci una insolència en sentir aquests termes com ja ho va fer en el passat.

Es pot estar d'acord o en desacord amb les decisions del president Torra però amb el que, sota cap concepte, no es pot discrepar és que per jutjar-lo i, si així es considera, condemnar-lo, el que no es pot fer és saltar-se les regles essencials del procediment perquè, llavors, s'haurà renunciat i abandonat, irremeiablement, a l'Estat de dret. Estic convençut que a ningú no li agradaria estar en una situació així... almenys, a mi no m'agradaria i sé de què parlo.

Jordi Galves
República belga (231) La pregunta d'Elisa Beni Jordi Galves
Elisa Beni
opinió Per què, Torra? Per què? Elisa Beni