250 anys de la Declaració d’Independència dels Estats Units

Tal dia com avui de l’any 1776, fa 250 anys, a Filadèlfia (fins llavors colònia britànica de Pensilvània), un grup de 57 representants de les tretze colònies britàniques d’Amèrica del Nord feien públic el document que declarava el trencament de la relació amb la metròpoli —consensuat l’11 de juny de 1776— i proclamaven la independència. Aquest document seria el primer que registraria el nom “Estats Units d’Amèrica”, denominació creada pel revolucionari Thomas Paine, autor de l’argumentari independentista “Common Sense” (Sentit Comú), publicat poc abans i que havia estat un èxit de vendes (s'havien comercialitzat més de 150.000 exemplars entre una societat de 2,5 milions d’habitants amb una taxa elevada d’illetrats).

L’interval de temps entre l’11 de juny (data de consens de la Declaració) i el 4 de juliol (proclamació de la independència) es devia al fet que un cop redactada va haver de ser aprovat per l’Assemblea de cada una de les colònies que havien participat en la seva redacció. El 14 de juny, va votar —a favor— la més matinera: Connecticut. El dia 15 de juny ho van fer New Hampshire, Massachusetts, Delaware i Nova Jersey. El 18 de juny, després de diverses sessions extremament tenses, ho va fer Pensilvània —la colònia que havia acollit la redacció de la Declaració. I durant els darrers dies de juny, votarien a favor les assemblees de Nova York, Maryland, Virgínia, Carolina del Nord, Carolina del Sud, Rhode Island i Geòrgia.

El primer president del Congrés dels Estats Units va ser el comerciant i polític John Hancock —de la ciutat de Braintree, Massachusetts (1737 - 1793)— i un dels cinc representants de la seva assemblea colonial. I aquella primera cambra representativa quedaria formada pel president i 56 representants: 3 per New Hampshire, 4 per Massachusetts (5 amb el president de la cambra), 2 per Rhode Island, 4 per Connecticut, 4 per Nova York, 5 per Nova Jersey, 9 per Pensilvània, 3 per Delaware, 4 per Maryland, 7 per Virgínia, 3 per Carolina del Nord, 4 per Carolina del Sud i 3 per Geòrgia. Aquesta assignació havia estat calculada proporcionalment a la població de cadascuna de les antigues colònies.