Un gol de Marcos Rojo sobre la botzina classifica l'Argentina per als vuitens de final del Mundial de Rússia. Els argentins, amb un altre partit decebedor, guanyen per la mínima contra Nigèria (1-2). Leo Messi s'estrena com a golejador i ja sap que haurà de fer un miracle per eliminar França, el seu pròxim rival.

Sampaoli veu la llum

La situació límit a la que s’enfrontava l’Argentina obligava a Jorge Samapaoli a redefinir l’alineació que l’havia apropat al ridícul. Els argentins s’han presentat a Sant Petersburg amb cares noves en totes les línies, fins i tot en la porteria, on Franco Armani ha substituït Willy Caballero després del desastre de Croàcia. El 4-4-2 intentava que l’equip no es partís pel mig davant una Nigèria que depenia d’ella mateixa per superar la fase de grups. Una victòria tenia premi.

La posada en escena, per començar, ja ha estat diferent. Els argentins han combinat tot el que no havien fet en els dos primers partits. Entre imprecisions, els futbolistes destil·laven altres sensacions. I el millor de tot era que Messi tenia un soci: Éver Banega. El migcampista, novetat en l’onze, s’ha convertit en el millor aliat del davanter del Barça.

Una pilotada en llarg de Banega a l’espai ha trobat la cuixa de Messi, que només ha necessitat dos tocs més per fer el 0-1. La seva cama dreta ha enviat un xut creuat per donar vida a tot un país. L’Argentina havia fet el més difícil en només 14 minuts gràcies al geni de Messi. I ja era inevitable desviar la mirada cap a Rostov, on Islàndia i Croàcia jugaven l’altre partit de grup.

Un tret al peu

El gol ha calmat les pulsacions i el partit. Els dos equips jugaven pel mateix objectiu i no volien concedir res. La mediocritat s’ha apoderat dels atacs. L’Argentina ha demostrat que el seu inici era un miratge i Nigèria ha acceptat la proposta de fer córrer el cronòmetre. Un xut de falta de Messi al pal ha estat l’ocasió més clara. La por a fallar ha començat a eclipsar el talent. El descans era una bona notícia per al futbol.

El millor argument de l’Argentina per a la segona part era el resultat. I Javier Mascherano, una altra vegada perdut al mig del camp, s’ha encarregat d’esfondrar-lo. Un penal tan clar com infantil de l’exjugador del Barça a la sortida d’un córner ha motivat l’empat de Victor Moses. La victòria momentània de Croàcia deixava la classificació a només un gol. Però voler no sempre és poder.

L’Argentina ha seguit patint les seves pròpies limitacions. Les imprecisions governaven totes les seves jugades. Messi es quedava sol i havia de multiplicar-se. Ell contra Nigèria mentre Sampaoli s’ho mirava impassible des de la banqueta. El canvi d’Enzo Pérez per Cristian Pavón buscava guanyar més profunditat mentre el Mundial s’escapava. El físic no acompanyava. Els argentins corrien sense voluntat i no tenien armes per trencar l’empat. Aquesta era la trista realitat.

Èpica injusta?

Paulo Dybala veia des de la banda com Nigèria atacava al contracop i flirtejava amb el 2-1. El VAR ha evitat un penal per mans de Marcos Rojo quan el partit ja entrava en el tram final. La tecnologia donava una última vida a un equip que no la mereixia. Sampaoli no ha arriscat fins al minut 80. Nicolás Tagliafico pel ‘Kun’ Agüero. Un defensa per un davanter.

Amb el camp inclinat a l’àrea de Nigèria, classificada, Gonzalo Higuaín ha fet més gran la seva llegenda fallant una passada de la mort. Els argentins estaven agonitzant fins que Rojo, un defensa, els ha reanimat. La seva rematada, al primer toc, val uns vuitens de final.