Toni Cruanyes guarda un record especial d'un cotxe que difícilment passava desapercebut. Molt abans de convertir-se en una de les cares més conegudes de TV3, el periodista recorria els carrers de Canet de Mar a bord d'un Citroën Mehari taronja que pertanyia al seu pare. Un descapotable diferent de qualsevol altre, amb carrosseria de plàstic i un disseny que encara avui desperta simpaties entre els aficionats als clàssics.
El presentador del Telenotícies Vespre ha recuperat aquella història en una entrevista concedida a La Vanguardia. Cruanyes recorda el Mehari com el vehicle que va convertir els seus primers desplaçaments familiars en petites aventures. El seu pare l'utilitzava per anar a la platja, visitar la vinya o passar jornades al camp. El periodista el descriu com un automòbil extraordinàriament senzill, gairebé una motocicleta coberta per una carrosseria de plàstic.
Toni Cruanyes guarda un gran record del mític Citroën Méhari
Els passejos pel poble també tenien la seva gràcia. El Mehari permetia viatjar pràcticament a l'aire lliure, cosa que cridava l'atenció dels veïns. Cruanyes recorda com saludaven a tothom des del vehicle, com si participessin en una desfilada. També explica que viatjava a la part del darrere agafant-se amb força, en una època en la qual la seguretat dels automòbils era molt diferent de l'actual.
El Citroën Mehari va aparèixer el 1968 i aviat es va convertir en un símbol de llibertat i vacances. La marca francesa va desenvolupar un vehicle lleuger, econòmic i especialment pràctic per circular per zones costaneres. La seva carrosseria estava fabricada amb plàstic ABS, un material resistent a la corrosió que permetia prescindir dels tradicionals panells metàl·lics. A més, el seu reduït pes facilitava els desplaçaments per camins i terrenys poc exigents.
També hi va haver versió 4x4
El Mehari compartia bona part de la seva mecànica amb el Citroën 2CV. El seu motor bicilíndric refrigerat per aire oferia unes prestacions modestes, però suficients per al seu plantejament. La majoria de les versions utilitzaven tracció davantera, encara que també va existir una variant 4x4. El seu sostre desmuntable, les seves portes lleugeres i el seu interior fàcilment rentable reforçaven el seu caràcter pràctic.
Aquell Citroën no va ser l'únic automòbil que va marcar la infància del periodista. Cruanyes també recorda el Renault 5 vermell de la seva mare, que treballava com a mestra. Cada matí recollia diversos nens del barri per portar-los a l'escola. El cotxe acabava ple de passatgers i, segons recorda el presentador, semblava molt més espaiós del que realment era.
Dècades després, Cruanyes continua relacionant els vehicles amb moments importants de la seva vida. Els trens del Maresme li recorden els seus viatges a l'institut, mentre que el Mehari taronja roman associat a les excursions familiars. Un automòbil sense grans luxes ni tecnologia, però amb una cosa que molts cotxes moderns difícilment poden oferir: la capacitat de convertir-se en un record inesborrable de la infància.