El Nissan LEAF passa un dels moments més delicats des de la seva aparició. Nascut com a pioner de la mobilitat elèctrica global, el model japonès es trobava en ple procés de renovació amb l'objectiu de recuperar protagonisme davant una competència cada vegada més agressiva. Tanmateix, una crisi a la cadena de subministrament ha posat en risc el seu futur immediat, afectant directament la seva producció i amenaçant el seu paper com a vehicle estratègic dins del catàleg de la marca.
La nova generació del LEAF suposava un canvi radical respecte als seus predecessors. El compacte elèctric es transforma en un SUV d'estil cupè, amb un disseny més dinàmic, millores en eficiència i una plataforma optimitzada per allotjar bateries de més capacitat. Aquest redisseny no només respon a criteris estètics o tècnics, sinó que obeeix a la necessitat de Nissan d'adaptar la seva oferta als gustos actuals del mercat, especialment en regions clau com els Estats Units i Europa. L'objectiu era clar: convertir el LEAF 2026 al cotxe elèctric més accessible de la seva categoria, sense renunciar a la tecnologia ni a l'autonomia.
Tanmateix, els plans s'han vist seriosament compromesos per una interrupció en el subministrament de bateries. El proveïdor responsable de fabricar els mòduls d'alt voltatge enfronta limitacions que han obligat Nissan a reduir dràsticament el volum d'unitats previst per a la seva planta de Tochigi, on s'acoblen els models destinats a mercats globals. Aquesta situació no només ha provocat un fre a la producció, sinó que podria retardar el llançament comercial diversos mesos, ajornant-lo previsiblement fins a 2026.
Un llançament estratègic a la corda fluixa
El preocupant en aquest cas no és únicament el retard operatiu, sinó el seu efecte en una estratègia industrial ja per si mateix tensada. El LEAF és un dels models més reconeixibles de Nissan i estava cridat a ser una eina clau per recuperar quota al mercat elèctric. La nova versió, amb una bateria de 75 kWh i una autonomia superior als 480 quilòmetres, tenia com a principal argument la seva relació entre prestacions i preu. Amb un cost estimat per sota dels 30.000 euros, apuntava a competir directament amb models més recents i agressius de fabricants xinesos i europeus.
Es pot destacar que Nissan no passa el seu millor moment. La necessitat de contenir costos i reorganitzar la seva gamma de productes ha fet que el nou LEAF adquirís una rellevància major dins del conjunt de la marca. El seu èxit era crucial no només des del punt de vista comercial, sinó també com a símbol de la continuïtat de Nissan en el desenvolupament de vehicles elèctrics accessibles.
La situació actual col·loca la companyia davant d'un dilema: accelerar la resolució del problema de subministrament o arriscar-se a perdre tracció en un mercat que evoluciona ràpidament. Si no s'aconsegueix estabilitzar la producció a temps, el retard podria neutralitzar l'impacte d'un model que, sobre el paper, tenia tot per recuperar el lideratge que un dia va ostentar.