Lancia passa una de les etapes més crítiques de la seva història recent. El rellançament del Ypsilon, model amb qui es pretenia reactivar comercialment la marca dins del grup Stellantis, no està obtenint els resultats esperats. Les xifres de vendes són tan baixes que han quedat fins i tot per darrere de les registrades per fabricants de nínxol com Ferrari. Aquesta situació planteja interrogants de fons sobre la continuïtat de la marca, que sembla no haver aconseguit connectar ni amb el mercat ni amb la seva pròpia identitat actual.
El nou Ypsilon va néixer amb l'objectiu de modernitzar una fórmula que durant anys va sostenir Lancia al mercat italià. Ara fabricat a Saragossa i basat en la mateixa plataforma tècnica que models com el Peugeot 208 o el Opel Corsa, s'ofereix en versions amb hibridació lleugera i una alternativa completament elèctrica. Malgrat això, l'acollida està sent tèbia. Ni el redisseny, ni l'electrificació parcial, ni la seva vinculació emocional amb la història de la marca no han aconseguit activar la demanda.
En paral·lel, l'estratègia comercial no ha aconseguit posicionar el Ypsilon com un producte diferenciat. El model intenta conjugar una estètica cuidada i certs detalls de disseny amb preus que el situen per sobre d'altres urbans generalistes, però sense el suport d'una xarxa comercial sòlida ni una percepció de valor afegit clara. Lancia ha passat en pocs anys de ser una firma reconeguda a comptar amb una presència pràcticament residual fora d'Itàlia, i aquesta falta de visibilitat ara es tradueix en escassa confiança del client.
Un producte sense tracció en un mercat saturat
Crida especialment l'atenció el contrast entre l'ambició del projecte i el resultat tangible. El nou Ypsilon incorpora solucions ja amortitzades dins del grup, el que permet contenir costos, però aquesta lògica d'eficiència no sempre es tradueix en interès per part del comprador. A nivell tècnic, queda curt davant propostes rivals més assentades, tant en autonomia en la seva versió elèctrica com en prestacions i equipament.
D'altra banda, l'intent de reposicionar la marca en una franja més "prèmium generalista" no acaba d'arrelar. L'usuari que busca disseny, refinament o cert aire exclusiu en un cotxe urbà sol optar per marques amb més reconeixement internacional o per models amb una diferenciació tecnològica més marcada. En aquest context, el Ypsilon sembla quedar-se a mig camí, sense un atribut prou fort que justifiqui la seva elecció davant competidors consolidats.
El risc per a Lancia és evident. Si les vendes no despunten, el model podria ser interpretat internament com un fracàs estratègic, la qual cosa posaria en qüestió futures inversions. La marca, que en el passat va ser sinònim d'innovació i elegància, corre el risc de convertir-se en un experiment fallit dins de l'estructura de Stellantis. En el seu intent per renéixer, Lancia ha apostat per una fórmula que no ha aconseguit encara ni identitat clara ni tracció real al mercat.