Per molt que el Kia Sportage s'hagi convertit aquests últims anys en el model estrella de la marca coreana tant a Espanya com a Europa, el fabricant asiàtic sap molt bé que el seu Niro està molt ben posicionat al mercat. Entre altres coses perquè és un model que té molt pocs rivals directes, sobretot tenint en compte que, si bé és cert que al mercat hi ha molts crossovers, pocs aposten per la hibridació i l'electrificació en la seva gamma.

Com bé saben els que estan interessats en un d'aquests models, que ha continuat apostant en aquesta acabada d'estrenar segona generació per la mateixa fórmula que va fer del primer Niro un dels models més venuts al seu catàleg. I aquesta no és cap altra que la de deixar de banda les opcions amb motors de combustió tradicionals i apostar-ho tot a motors híbrids i híbrids endollables 100 × 100 d'elèctrics.

 

D'aquesta forma, aquest model es converteix en un crossover de mida compacta perfecta per a aquells que busquen o bé l'etiqueta ECO o bé l'etiqueta ZERO de la DGT, però a través de motors híbrids purs, no a través de motors amb sistemes de microhibridació lleugera. Tot això acompanyat evidentment d'una millora a l'equipament, en la qualitat general percebuda, en la tecnologia i en el disseny d'un model que, això sí, en algunes de les seves versions, no és que sigui 100 × 100 perfecte.

Els dos petits 'peròs' del Kia Niro PHEV

En concret, si ens centrem en la versió híbrida endollable, una vegada sempre arriba amb un motor que li permet tenir més de 60 km en manera 100 × 100 elèctric, però, al seu torn, no comptar amb l'inconvenient que té la versió elèctrica quant a autonomia, entre altres coses perquè una vegada acaba la bateria del motor elèctric és el motor de combustió el que entra en acció, són dos petits inconvenients els que hem de tenir en compte abans d'anar cap a un d'ells.

 

Però és que, de fet, van de bracet. I és que, tenint en compte que KIa ha pensat i ideat aquest model per ser un model pensat per a famílies que vulguin gaudir d'una conducció tranquil·la, potser s'han excedit a l'hora de configurar una suspensió massa tova i una direcció massa assistida, una cosa que provoca que en algunes ocasions l'experiència de conducció no sigui tan reconfortant com en altres models de la marca.

Evidentment, són dos detalls que en cap cas, entre altres coses perquè no és que sigui un model precisament per gaudir d'una carretera de revolts com ho faríem amb un esportiu, impediran que molts optin finalment per fer-se amb un d'aquests Niro PHEV, però sí que és important tenir-ho en compte.