El cotxe privat forma part essencial de la mobilitat diària en milions de llars. Representa independència, disponibilitat immediata i capacitat de desplaçament sense dependre d'horaris externs. Tanmateix, diferents anàlisis sobre hàbits d'ús reflecteixen una dada reveladora: un turisme particular roman estacionat aproximadament el 95% del temps al llarg de la seva vida útil. En termes pràctics, només s'utilitza al voltant d'un 5%.

Aquesta xifra no al·ludeix a una fallada mecànica ni a una obsolescència prematura, sinó a la pròpia lògica de l'ús quotidià. La majoria dels desplaçaments es concentren en trajectes concrets —feina, compres, gestions— que ocupen una fracció limitada del dia. La resta del temps, el vehicle roman immòbil en garatges privats, aparcaments públics o estacionat a la via.

Un model basat en la disponibilitat constant

L'automòbil particular està concebut per estar llest en qualsevol moment, encara que aquesta disponibilitat impliqui llargs períodes d'inactivitat. El que és destacable en aquest cas és que la propietat del vehicle no es mesura únicament pel temps d'ús efectiu, sinó per la garantia de poder utilitzar-lo quan sigui necessari.

Des del punt de vista econòmic, aquesta infrautilització resulta significativa. Als costos inicials d'adquisició s'hi sumen despeses fixes com assegurança, manteniment, impostos i depreciació. Aquests desemborsaments es produeixen independentment que el cotxe circuli una hora al dia o romangui aturat durant jornades completes.

En aquest sentit, l'automòbil es comporta com un actiu d'alt valor amb una taxa d'ús temporal molt reduïda. La inversió realitzada contrasta amb el nombre real d'hores de funcionament al llarg de l'any. Fins i tot en llars on el cotxe s'empra diàriament, el temps acumulat de conducció representa una mínima part de la seva vida total.

 

A més, la fabricació de cada vehicle implica consum de matèries primeres, processos industrials complexos i un impacte energètic considerable. Quan aquest producte passa la major part de la seva existència aturat, el debat sobre l'eficiència adquireix una dimensió més àmplia que la simple qüestió del consum de combustible.

Implicacions urbanes i noves dinàmiques de mobilitat

La realitat que el cotxe passa el 95% de la seva vida estacionat també té conseqüències en el disseny de les ciutats. L'espai dedicat a l'aparcament ocupa una superfície considerable en entorns urbans, tant en superfície com en infraestructures subterrànies. La planificació viària, les zones residencials i els centres comercials s'han desenvolupat històricament al voltant d'aquesta necessitat.

D'altra banda, aquesta baixa taxa d'utilització ha impulsat l'aparició de models alternatius basats en l'ús compartit. Sistemes de carsharing i lloguer per minuts busquen augmentar el percentatge de temps en circulació de cada vehicle, reduint el nombre total necessari per cobrir la demanda de desplaçaments.

Cal destacar que l'electrificació afegeix un nou matís al debat. Un cotxe elèctric estacionat durant llargs períodes pot integrar-se en esquemes de recàrrega intel·ligent o emmagatzematge energètic, ampliant la seva funció més enllà del transport.

La dada del 5% no qüestiona la utilitat de l'automòbil en la vida quotidiana, però sí que posa de manifest una característica estructural del model actual: la possessió implica assumir llargs períodes d'inactivitat. En un context de transformació tecnològica i urbana, l'eficiència del vehicle comença a mesurar-se no només per les seves prestacions o emissions, sinó també pel grau real d'aprofitament al llarg de la seva vida útil.