La Direcció General de Trànsit (DGT) fa anys que analitza un dels fenòmens més comuns i, al mateix temps, més desconcertants per als conductors: els embussos que apareixen sense una causa aparent. Aquest fenomen, conegut com a “efecte acordió”, és responsable de retencions que es poden estendre durant diversos quilòmetres sense que hi hagi un accident, una obra o qualsevol altre incident visible que el justifiqui.
Es tracta d'una dinàmica del trànsit que sorgeix de manera espontània quan la densitat de vehicles és elevada i es produeixen petites variacions en la velocitat. N'hi ha prou amb una lleu frenada d'un conductor perquè el vehicle següent reaccioni amb més intensitat, amplificant progressivament aquest canvi fins a generar una ona de detenció que es propaga cap enrere. El resultat és una successió de frenades i acceleracions que acaba col·lapsant la circulació.
Un fenomen invisible però molt real
L'efecte acordió, també conegut com a “ones de xoc” en el trànsit, ha estat objecte de múltiples estudis per part d'organismes de mobilitat. En aquest sentit, s'ha comprovat que no és necessari cap obstacle físic perquè s'origini un embús: la pròpia interacció entre conductors és suficient per desencadenar-lo.
El que és destacable en aquest cas és que l'origen del problema sol ser en accions quotidianes aparentment inofensives, com aixecar lleugerament el peu de l'accelerador o canviar de carril sense mantenir una velocitat constant. Aquestes petites alteracions generen una reacció en cadena que, en condicions d'alta densitat, es torna incontrolable.
A més, la manca de distància de seguretat agreuja el fenomen. Quan els vehicles circulen massa a prop els uns dels altres, qualsevol canvi de ritme obliga a frenades més brusques, cosa que intensifica la propagació de l'ona de congestió. Aquest comportament és especialment freqüent en vies ràpides i autopistes durant operacions sortida o retorn.
Impacte en la fluïdesa i possibles solucions
Les conseqüències de l'efecte acordió van més enllà de la simple incomoditat. Aquest tipus de retencions incrementa el consum de combustible, eleva les emissions contaminants i augmenta el risc de col·lisions per abast. La conducció irregular, amb constants canvis de velocitat, també genera fatiga en el conductor, reduint la seva capacitat de reacció.
D'altra banda, els estudis de la DGT han identificat que una conducció més uniforme i anticipativa pot mitigar significativament aquest fenomen. Mantenir una velocitat constant i respectar la distància de seguretat permet absorbir millor les variacions del trànsit, evitant que s'amplifiquin.
La incorporació de tecnologies com els sistemes de control de creuer adaptatiu també contribueix a reduir l'aparició d'aquestes ones de congestió. Aquests sistemes ajusten automàticament la velocitat del vehicle en funció del trànsit, suavitzant les transicions i afavorint una circulació més fluida.
Un efecte acordió que posa de manifest com petites decisions individuals poden tenir un impacte col·lectiu considerable en la xarxa viària. La tasca de la DGT en el seu estudi i divulgació resulta clau per comprendre un fenomen que, tot i que invisible, condiciona de manera directa la mobilitat diària.