Circular amb el dipòsit en reserva és una pràctica habitual entre molts conductors que busquen apurar al màxim cada repostatge. La percepció general és que no passa res per rodar uns quilòmetres addicionals amb el nivell de combustible al mínim. Tanmateix, mantenir de forma reiterada aquest costum no aporta cap avantatge real i, per contra, pot derivar en conseqüències mecàniques que escurcin la vida útil del sistema d'alimentació.

L'estalvi aparent és inexistent. Consumir el combustible fins a l'últim litre no redueix la despesa total, ja que el cost per quilòmetre serà exactament el mateix independentment del moment en què es reposti. L'única diferència és el risc assumit i l'exposició innecessària de certs components a condicions menys favorables.

No és cap secret que dins del dipòsit s'acumulen amb el pas del temps petites impureses, residus i partícules microscòpiques. Tot i que els vehicles actuals incorporen filtres per retenir aquests sediments, circular habitualment amb nivells molt baixos incrementa la probabilitat que aquestes restes siguin aspirades cap al sistema d'alimentació.

L'impacte directe en la bomba de combustible

La bomba de combustible sol estar ubicada a l'interior del dipòsit i treballa submergida en el mateix carburant. Aquesta configuració no és casual: el combustible actua també com a element refrigerant i lubricant del conjunt. Quan el nivell descendeix de manera habitual fins a la reserva, la bomba pot quedar parcialment exposada i treballar a major temperatura.

Aquest sobreesforç tèrmic accelera el desgast intern del component. A llarg termini, pot traduir-se en fallades de pressió, dificultats d'arrencada o fins i tot avaries completes. Substituir la bomba no és una intervenció senzilla ni econòmica, per la qual cosa el risc assumit no compensa en cap cas.

Imatge d'una persona en una gasolinera | Europa Press
Imatge d'una persona en una gasolinera | Europa Press

A més, quan el nivell és molt baix, la succió es fa des de la zona inferior del dipòsit, on tendeixen a dipositar-se els sediments acumulats. Tot i que el filtre reté la major part de les impureses, una exposició constant augmenta les possibilitats que petites partícules circulin pel sistema.

El fet destacable en aquest cas és que la degradació no sol ser immediata, sinó progressiva. El conductor pot no percebre símptomes fins que el desgast ja és significatiu.

Conseqüències en la injecció i el motor

El sistema d'injecció moderna treballa amb toleràncies extremadament precises. Qualsevol alteració en la qualitat o neteja del combustible pot afectar el patró de polvorització i l'eficiència de la combustió. Si els sediments arriben als injectors, poden produir obstruccions parcials, pèrdua de rendiment o augment del consum.

D'altra banda, circular en reserva incrementa el risc que, en determinades situacions com revolts pronunciats o pendents, el sistema succioni aire momentàniament. Aquestes interrupcions poden generar estrebades o un funcionament irregular del motor.

Esgotar el dipòsit tampoc aporta avantatges logístics. Al contrari, redueix el marge de seguretat davant imprevistos, desviaments o embussos prolongats. La planificació del repostatge amb un nivell raonable evita situacions de risc i protegeix els components mecànics.

En definitiva, no hi ha cap benefici econòmic ni funcional en circular de manera habitual amb molt poca gasolina. Més aviat al contrari, aquest costum pot accelerar el desgast de la bomba, comprometre el sistema d'injecció i restar anys de vida útil al motor. Mantenir un nivell adequat de combustible és una mesura senzilla que contribueix directament a la fiabilitat del vehicle a llarg termini.