El BMW X3 i el Mercedes GLC són, ajuntament amb l'Audi Q5, dues de les autèntiques referències en el segment dels D-SUV a Europa, és a dir, models pensats per a aquelles famílies que necessiten un extra d'habitabilitat i de capacitat de càrrega i que, com no podia ser de cap altra forma tenint en compte que no són precisament models barats, arriben extremadament bé dotats en tots els sentits.

 

Això sí, com sol ser habitual en les comparatives de models de BMW i Mercedes, per molt que els dos formin part de la mateixa categoria, que vagin dirigits a un tipus de client que té un pressupost molt alt i que siguin models prèmium d'un estatus molt alt al mercat, són opcions semblants en molts aspectes però també molt diferents en altres, i allà és on és la clau per a molts conductors.

El BMW X3 és més modern i atractiu, però el GLC és més polivalent

De les principals diferències entre aquests dos models és, lògicament, el seu disseny, sent molt més esportiu i agressiu el del BMW com sol ser habitual a la marca de Munic, mentre que el model de Mercedes es presenta com una opció més neutra, una cosa que sol encaixar millor amb el tipus de perfil del conductor que té la marca de l'estrella.

 

Més enllà del disseny, que sempre és una cosa subjectiva, el que sí que és objectiu és que el Mercedes es presenta com una opció més polivalent, potser enfocada massa famílies que necessiten un extra d'habitabilitat i de capacitat de càrrega, sent una prova evident d'això que compta amb 50 l més de capacitat de càrrega al seu maleter, en el seu cas de 620 l, més que suficient per a la immensa majoria de famílies.

A nivell de mecàniques d'accés i de preu d'accés són dos models que se situen en un nivell molt similar, amb mecàniques micro híbrides d'uns 200 cavalls de potència associades a transmissions automàtiques i a preus de partida que s'acosten als 60.000 euros. És per això que, sense ser models esportius i sense ser models compactes sinó més aviat models pensats per a famílies, aquest extra que té el Mercedes quan polivalència el situa, que sigui que no sigui tan modern i atractiu a nivell visual, un esglaó per sobre del seu rival directe alemany.