Alfa Romeo travessa una de les etapes més delicades de la seva història recent. Les xifres de vendes del primer semestre de 2025 deixen clar que la situació no és crítica en termes de supervivència, però sí prou preocupant com per encendre totes les alarmes a Stellantis. A Europa es van lliurar només 33.116 cotxes en aquells sis mesos, una dada que, encara que suposa un creixement del 33,3 % respecte a l'any anterior, continua sent baixa per a una marca que aspira a ser de volum. Als Estats Units, el panorama és encara més ombrívol, amb tot just 3.164 unitats venudes, el que confirma que els esforços per consolidar-se a l'altre costat de l'Atlàntic no estan donant resultat.

Les causes d'aquest estancament són múltiples. La cartera de productes és limitada i els llançaments clau es retarden o no aconsegueixen generar l'impacte esperat. El Giulia de nova generació, completament elèctric, acumula demores que dilueixen el seu efecte d'atracció, i el Stelvio afronta un escenari similar. D'altra banda, dos anys sense un model insígnia que actuï com a emblema de la marca pesen massa en un mercat cada vegada més competitiu. La falta d'un vaixell representatiu està minvant la capacitat d'Alfa Romeo per posicionar-se de forma clara davant rivals que renoven gammes i tecnologia a un ritme més àgil.

Es pot destacar que Stellantis va confiar el timó d'Alfa Romeo a un dels seus directius de més prestigi, el mateix que va aconseguir treure Peugeot d'una crisi profunda. Gràcies a aquesta estratègia de lideratge, la firma ha aconseguit alguns èxits parcials: el Tonale ha superat la barrera de les 100.000 unitats venudes des del seu llançament, una fita que demostra que existeix marge de creixement. Tanmateix, amb aquest èxit puntual no n'hi ha prou per compensar la falta d'un full de ruta sòlid que torni a Alfa Romeo al lloc que li correspon en la gamma prèmium.

Entre l'herència i el desafiament del futur

La marca viu en una tensió constant entre el pes de la seva història i la necessitat d'evolucionar. Alfa Romeo compte amb un llegat de disseny i esportivitat admirat a tot el món, però la transició cap a l'electrificació i la demanda de tecnologies avançades està posant a prova la seva capacitat d'adaptació. El Júnior, el model més recent, ha permès a la firma treure el cap a Europa, però per si sol no pot sostenir la marca en un escenari global on la competència és ferotge i l'electrificació s'accelera.

 

Els plans futurs contemplen més models híbrids i elèctrics, però el temps juga en contra. El mercat castiga la falta de novetats i l'absència d'un missatge contundent sobre cap a on es dirigeix Alfa Romeu. Els concessionaris el noten: el trànsit en els punts de venda és irregular i molts clients opten per alternatives amb propostes més clares.

En conjunt, Alfa Romeo es troba en un punt d'inflexió. Amb xifres que mostren una millora relativa però insuficient, retards en llançaments clau i una gamma que no acaba d'enlairar, la marca ha de definir aviat el seu camí. Mantenir-se en l'elit no depèn només de la seva història: requereix decisions fermes, productes competitius i un rumb que torni a Alfa Romeo la solidesa que el seu nom mereix.