Les borses continuen descomptant la "call" Trump, amb més estabilitat als bons: Després que fes anys que la FED i tots els bancs centrals del Món intentaven elevar les expectatives d'inflació, el triomf de Trump ho ha aconseguit en uns dies. El seu truc? Una cosa coneguda: les polítiques fiscals expansionistes.
Curiosament aquesta és la política que el BCE porta demanant als líders europeus durant bastant temps per complementar els seus estímuls monetaris. Per això l'efecte positiu a les borses americanes pot ser més moderat en les europees, ja que la rigidesa pressupostària en l'UEM, és una cosa que no és tan fàcil de canviar.
A més amb certs interrogants polítics en l'horitzó, el normal és que el BCE continuï comprant deute europeu per diversos mesos, la qual cosa serviria per posar un límit a la pujada de tipus a Europa.
Per la seva part una excessiva apreciació de l'USD, anul·laria als EUA part del creixement injectat per la despesa pública més important. Per això el normal seria una presa de benefici en els moviments sectorials que hem vist al mercat.
Continuem pensant que un reequilibri a les carteres afavorint els valors més beneficiats pel gir en els tipus d'interès, però no seguint el mercat sinó aprofitant els moments de volatilitat que assegurança hi haurà des d'ara fins al tancament de l'exercici.
Les dades macro continuen donant suport a la tendència positiva de fons, com ahir vam veure amb la venda d'habitatges de segona mà als EUA, que es va incrementar en un 2% l'octubre, davant el -0,6% esperat. Avui es coneixeran les vendes d'habitatges nous i les comandes de béns duradors.