Torna el sentiment de por, l'Angst, que diuen els alemanys, la preocupació amb fons d'estrès, al mercat. La dada que el comerç xinès va caure un 15,5% i que les seves exportacions es van ensorrar un 25% al febrer, ha fet que més d'un inversor es posés les mans al cap. Així, la impressió que no hi ha demanda global suficient per aguantar el ruixat s'ha apropiat dels parquets.
Quan divendres passat va sortir l'estadística del mercat laboral americà del mes de febrer, amb una xifra de 242.000 llocs de treball més, les borses van respirar en descartar l'amenaça d'una recessió global perquè encara que el salari per hora va caure un 0,1%, més d'un milió de persones tornava al mercat de treball amb l'esperança de trobar un lloc de treball.
Però vet aquí que ahir el mercat va deduir, en vista de les dades de la Xina, que EE.UU. en solitari no serà capaç de treure l'economia mundial de l'embús. Els estranys acords que ha assolit Europa amb Turquia sobre els refugiats no permeten pensar en una contribució a l'enlairament general per part de la zona euro, que ni tan sols ja no confia gaire en el BCE.
Per si faltés alguna cosa, Goldman Sachs ha llançat una gerra d'aigua freda sobre les perspectives dels emergents i les matèries primeres que en les últimes setmanes havien aconseguit despuntar i que van ser el gran recurs en els moments més durs de la Gran Recessió.
Així que tots els índexs s'han tenyit de vermell. Sense drama, però preocupats. L'Ibex, sense ser el pitjor, n'ha estat un més.