Fa 25 anys que es va publicar American Psycho, controvertit clàssic de la literatura contemporània

L’editorial Simon & Schuster, llar de noms tan il·lustres com, entre molts altres,  Ernest Hemingway, F. Scott Fitzgerald o Thomas Wolfe, tenia previst publicar American Psycho, la tercera novel·la de Bret Easton Ellis, a inicis del mes de març de 1991. Es van desdir. Tot i haver pagat a l’autor un gens menyspreable avançament de 300.000 dòlars, van cedir a les pressions d’aquells que ja havien llegit l’obra i l’acusaven de ser una apologia de la ultraviolència. Finalment, el llibre sortiria a la venda el 6 de març de 1991 a través del segell de butxaca Vintage Books. 25 anys després, tot i que la seva lectura continua resultant un viatge a l’essència més tèrbola de l’ésser humà, American Psycho és, indubtablement, un clàssic de la literatura universal.  

Bret Easton Ellis tenia 21 anys quan va publicar la seva primera novel·la, descarnat retrat de l’amoralitat de la joventut pija de Los Angeles, Less Than Zero (1985). El seu debut literari -obra on, igual que en la posterior The Rules of Attraction (1987), ja es podien intuir moltes de les traces que modelarien la seva referència més popular-, el convertiria en l'enfant terrible de les lletres nord-americanes. Res comparat, però, amb l’escàndol intel·lectual que es va originar amb la publicació d’American Psycho: Bret Easton Ellis va rebre amenaces de mort, a Austràlia i Nova Zelanda es va prohibir la seva compra als menors de 18 anys… Controvèrsia que va anar en augment quan l’assassí en sèrie canadenc Paul Bernardo va declarar en el seu judici que l’havia llegit com si es tractes de la Bíblia.

La culpa de tot la tenia Patrick Bateman, un Gordon Gekko amb un esmolat ganivet de carnisser a la mà. Graduat a l'Escola de Negocis de Harvard, vicepresident del departament de fusions i adquisicions de Pierce & Pierce a només 26 anys ja era un precoç membre de l’alta societat de Manhattan. Un yuppie amant del luxe i la sofisticació. També un assassí en sèrie autor dels crims més esgarrifosos i malaltissos.

Incòmoda, lacerant, repugnant… American Psycho es pot llegir, simplement, com una detallada concatenació de barbaritats. Un llistat d’obsessions, manies, sadismes i odis d’un magnicida pertorbat. El febril entreteniment d’un jove escriptor avorrit que gaudeix provocant nits d’insomni entre els seus lectors. 

Molt millor entendre-la com una salvatge fuetada a la cultura del consumisme, despietat retrat de l’ocàs de la societat occidental de finals del segle XX. Una d’aquelles grans novel·les americanes que descriu com poques la fi del somni (o l’inici del malson) americà. 

 

EPÍLEGS

Barbara Trapido

El hermano del famoso Jack

Libros del Asteroide

L’escriptora sud-africana Barbara Trapido debutava el 1982 amb aquesta novel·la que fins ara restava inèdita a casa nostra. Relat iniciàtic ambientat a la ciutat de Londres dels anys setanta, El hermano del famoso Jack narra l'entrada en l'edat adulta de Katherine. Noia intel·ligent i sofisticada, durant el seu primer any a la Universitat  coneix a la família del seu carismàtic professor de filosofia, prole bohèmia i divertida que li canviarà la vida per sempre. Lectura entretinguda, remarcable exponent d’aquest subgènere literari tan anglosaxó que és el retrat de la quotidianitat a través de personatges estrafolaris.

Giuseppe Angelo Fiori

El compañero de piso de mierda

Errata Naturae

Tots els que heu compartit pis, molt especialment en els anys de joventut, certificareu que aquests habitacles són escenari de les anècdotes més divertides alhora que (i molt probablement un fet és conseqüència de l’altre) els més insalubres pous de merda. Creada quatre anys enrere per l’italià Giuseppe Fiori, Coinquilino di merda va néixer com una fanpage de Facebook que compilava els majors atemptats contra la salut que un grup de persones podia realitzar entre quatre parets. Divertidíssima guia bàsica de resiliència comunitària que l’editorial Errata Naturae acaba d’editar en paper. Després de llegir aquest El compañero de piso de mierda, o no marxaràs de casa dels pares o et decidiràs a viure sol.